JUVENIL A 1-2 AECS L’HOSPITALET

Segona derrota consecutiva del Juvenil A que malbarata com a local el que aconsegueix com visitant.

Es jugava un partit força interessant avui diumenge a la Sínia amb la visita de l’AECS que no va defraudar en emoció. Per desgracia pels interessos locals la victòria va caure del costat visitant i d’una tacada baixa de la segona posició fins la setena. Així es aquesta divisió i sembla que existeix un grup capdavanter potent que afluixarà molt poc. Anem al partit.

Començava el matx amb molta velocitat i situacions de perill alternatives per tots dos equips. Aquest fet mai li fa bé al Juvenil A com a local. La dinàmica era senzilla, no havia massa durada en les possessions de cap equip i els molinencs no aconseguien assentar-se al camp de l’AECS de forma organitzada. El rival es defensava en bloc molt a prop per tractar de pujar la línia quan podia, recuperava pilota o contactava amb el centre i corria. Molt. I amb més sentit que els molinencs. Aquí trobem una de les primeres claus del partit, l’estona que es va jugar en les fases que interessaven als juvenils, pressió majoritàriament, va dominar la situació, però aquestes es distanciaven en una actuació amb molt caràcter i confiança en les seves capacitats dels rivals. No era estrany veure’ls superar amb qualitat a jugadors de blau que els entraven de cop o arriba al segon pal després de transicions generades d’un fora de banda prop de la seva línia de fons. L’altre part es l’eficàcia. Quan perds un partit de futbol sala encaixant dos gols no pots dir res als porters propis. Cert que els jugadores ajuden en aquesta tasca però en la vessant ofensiva els porters no tenen molt a veure. Ocasions, com sempre, van haver però la mitjana d’haver de tenir més de 10 ocasions per ficar una està fent mal. Sensació de tractar d’obrir una portar amb un rem. Al descans es va anar perdent però el més greu, amb una sensació de tenir dues marxes menys en tot respecte al rival que feien pensar que el resultat era just i bo, per curt, al mateix temps.

L’inici de la segona va ser molt positiu, tot i que el rival seguia amb confiança en el seu pla de joc ja els hi costava més arribar. Els primers 5 minuts es van generar 4 ocasions de gol o gol i per fi, en una recuperació de Pijuan que assisteix al centre, Albert Victori va fer l’empat. Es va sentir un mena de alleujament que va resultar crític 3 minuts després quan el rival, més ficat mentalment en tot el partit, aprofitava una pilota solta per xutar amb tota la força i posar-se per davant. D’aquí fins al final la dinàmica del partit va virar cap a un atac més present i continu dels molinencs però amb poc rèdit. Ocasions molt clares com dues, una un pal, de Pagès o una bona estratègia de Tubau van fer que el rival trobés moltes dificultats per parar l’atac local però era tanta l’acceleració, l’angoixa, per fer un gol que el Molins estava molt exposat i va ser l’entrenador local qui va demanar temps per evitar un gol que hagués fulminat a tot el grup. Quedant 6 minuts pel final es va apostar pel porter jugador i no es va aconseguir generar quasi res més enllà de dos xuts llunyans. Tasca pendent pels entrenadors. La defensa baixa en quadrat del rival i, tornem a repetir, el factor mental de desitjar guanyar, voler guanyar, fer el que calgués per guanyar, tenir clar que es pot guanyar, lluitar per guanyar i creure que pot guanyar, era una xarxa de seguretat molt gran per fins i tot, després de demanar temps mort canviar la defensa de l’atac de 5 de baixa a agressiva per robar i fer l’1-3 que no va aconseguir. Final amb derrota per un gol que semblava més dolorosa per la tornada a la realitat d’aquesta temporada més que per efectes irreversibles en la lliga. Però de totes formes és força il·lustratiu veure com sembla que existeixen idees preconcebudes en base a l’any anterior quan aquest no té res a veure.

No caurem en tòpics d’actitud, intensitat, relaxació, sobradesa i resta de paraules intangibles però tampoc serem tan puristes de no veure que en equips tan pròxims en la taula i en el seu rendiment això no té un pes que pot fer-te perdre/guanyar. Aquesta crònica és la més curta del que portem de temporada perquè no escriurem per aquí les hipòtesis o motius que poden portar a aquesta diferencia de rendiment, a nivell mental i de focus, en les últimes jornades. Creiem que la primera part de la solució es senzilla i els jugadors la coneixen de sobra perquè ja la han portat a terme abans amb èxit. Tampoc té aquest text cap imatge associada per la gran indefinició que existeix en el rendiment del grup. Quin es el vertader Juvenil A del Molins99?

Si que farem un apunt a mode de consell: un barranc no es pot superar amb dos salts. Hi ha només una opció i millor passar-se de llarg que optimitzar esforços per arribar just al fil.

I en cas de dubte o mandra en pensar: córrer per marcar la diferencia i sinó canvi. Ja hem parlat massa. Reflexió.

Van jugar pel Molins 99 Cano, Tubau, Guille, Pagés y Victor Esteban. També Blaya©, Carrasco, Pijuan, Caparrós i Albert Victori (1)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.