JUVENIL A 2-1 FS MANRESA

juvenila manresa

Dia gran dissabte a La Sinia amb el nostre Juvenil A. Rebia la visita del Manresa FS B, filial d’un equip de Juvenil Nacional com va ser la Unión la jornada previa, que venia com líder del grup i amb ple de victòries. Un prova immillorable per poder calibrar com batega el projecte del Juvenil A d’aquesta temporada. I hem de dir que  aquest equip està molt viu, camina, lent i a vegades no molt eficient, però no s’atura i si algú es para (del propi equip o algun rival) quedarà lluny. Els primers minuts del partit van ser com una presentació de propostes. Els del Bages tenien clara la seva idea ofensiva i amb un nivell tècnic elevat aconseguien assentar fase ofensiva al camp molinenc que havia sortit una mica rígid al camp.

Per la part local es feien forts amb inicis d’atac amb molta claredat però sobretot amb un aspecte que es va fent tònica habitual: la seva pressió a dalt. El domini de l’eix central amb el tercer home li facilitava recuperacions en avantatge que no aconseguia materialitzar. En aquest part podríem parlar de gran labor del porter rival però també es certa que molts del xuts efectuats anaven a espais accessibles o es feien des d’una distància massa llunyana fruit de certa ansietat al veure que no s’anota. Important que l’equip sàpiga digerir aquesta realitat ja que en aquest esport el rati d’ocasions/gol sol ser de mitjana 4 a 1. De totes formes els fets en aquesta primera part (potser la millor de la temporada) es surten d’aquesta dada. Prop de 20 xuts a favor, amb 2 pals de Gerard Pijuan, per només 3 ocasions rivals.

L’estratègia es rematava tota, es robava alt i es finalitzava i en general molta verticalitat i claredat en tot allò que tractàvem de fer. Però això és futbol sala i en cap lloc diu que 4 ocasiones clares es canviïn per un gol dubtós així que es va arribar al descans amb el mateix resultat que es va iniciar el partit.

En situacions així costa iniciar les segones parts. És com si es tingués una mena de sostre de cristall a nivell mental però sobretot perquè el rival, si es del nivell del Manresa, ajusta aspectes i competeix de veritat. Així va ser. Tot i seguir portant la iniciativa i tenint més opcions s’anava equilibrant el partit. Els bagesans van pujar la seva agressivitat en pressió i tractaven de jugar més llarg per no tenir tantes pèrdues en camp propi. Passaven els minuts i semblava impossible que el partit continues empatat a 0. Els molinencs van tenir una falta indirecta a la frontal que no van aprofitar i un minut després amb una llançament llarg Oriol Cano agafava la pilota una mica fora de la seva àrea i es convertia en la mateixa falta, però de manera directa, pel Manresa FS. No van dubtar i amb un fort xut aconseguia el 0-1 que queia com una garrotada a les espatlles d’un equip que havia portat el pes del partit.

Quedava temps però ja no es generaven tantes ocasiones. Si aquest juvenil té  alguna característica que comença a ser definitòria del grup es la seva confiança de que tot és al seu abasta sempre i quan vagin tots a una. Com a punt clar d’això es la presència de David Fernández, jugador debutant en la categoria i que juga al Juvenil B, que va assistir al partit com a possible suport dels seus companys si fos necessari. No va poder disputar cap minut però tenim clar que part de la victòria també es d’ell per l’exemple de vinculació que va ser per la resta i que va fer que no es guardessin res. Continuem. Costa encaixar un gol en el context que hem comentat i els de blau ho van patir durant 4 minuts. Per sort Cano no es va anar del partir i va salvar al seu equip amb 3 aturades de gran nivell. Està tornant l’Oriol? Pot ser. Quedant 8 minuts i aprofitant una falta a favor el M99 va demanar temps morts per preparar-la i anunciar la iniciativa de sortir amb porter jugador els últims 5 minuts. Es va arribar fins aquesta frontera sense ficar gol i tota la falta de fortuna prèvia es va girar en un segon. En una pilota que lluita Pagès on aconsegueix un córner i que era l’ideal per sortir amb porter jugador treu ràpid a Guille que pressionat i fent bona la frase de Bill Shankly que en cas de dubte d’on enviar la pilota millor ficar gol i després ja discutim va xutar a portar que va acaba entrant mossegada. No sabem si Victor Esteban va tocar-la o va ser el defensa fruit de la recerca d’aquest però s’havia empatat el partit. Quedaven tres minuts i tocava decidir que es volia, si guardar un punt o anar per dos més. Aquest juvenil no dubta i continuava amb porter jugador. Va disposar de dues ocasiones clares però res.

Ja hem dit que no és un equip eficaç aquest. El partit en aquest punt podia caure per qualsevol dels dos costats. Xuts llunyans del Manresa que Cano rebutjava i una transició de Gerard contra el porter on rematava massa alt feien pensar que el resultat seria un empat però lluny de la realitat. Quedaven només 20 segons (consultat amb l’àrbitre) i tenia un corner a favor Manresa. Calma en marcar jugada, en treure i en la part molinenca frustració per no poder guanyar. Remat de corner al segon pal i de nou córner. Ara si semblava que s’acabés, de fet ho van pensar tots els jugadors rivals que van executar una jugada sense cap balanç defensiu i on després d’una disputa molt contundent per Pagès aconseguia cedir la pilota a Gerard que se la llençava llarg per trobar-se de nou contra el porter com succeïa dos minuts abans. Era per fi la situació desitjada tant de temps de baixa. 1xP a l’últim minut per donar la victòria al teu equip. En una situació així el duel és més mental que tècnic o físic. Si tu creus que fallaràs el porter es fa molt gran i potent però si tens la convicció que anotes el porter es fa petit i lent. Efecte embut. No va dubtar Gerard que fins i tot va semblar que podia apropar-se més o tractaria de regatejar al porter i amb una puntera molt ràpida anotava el 2-1. Tota la banqueta, que va aixecar-se amb la contra, va embogir com poques vegades l’hem vist i corria en bloc al corner per celebrar el gol tots junts. O quasi. L’entrenador entrava a la pista per celebrar amb ràbia el gol i el seu ajudant quedava en terra de ningú amb la seva llibreta d’estadístiques anul·lades pels 3 minuts final de pur futbol sala viscut. Aquestes situacions son les que fan afició (la grada va esclatar també) i expliquen perquè és tan potent aquest esport.

Tercera victòria consecutiva –compte- i ascens fins la segona plaça empatats amb el líder, CET 10. Si fem un anàlisis fred dels gols d’aquest equip tenim un bon resum: porta una mitjana de 2’75 gols a favor i 1’75 en contra. Guanya, però per un. En la part defensiva compleix de sobra i en la ofensiva diríem que una mica just si l’enfrontem a la quantitat d’ocasions que genera. Si fem zoom en els gols a favor i la seva producció en punts obtindríem una veritat indiscutible: en els últims 5 minuts dels partits ha ficat 5 gols que s’han traduït en 8 punts. Aquesta dada ens diu moltes coses (perseverança fins al final, certa fortuna, determinació) però sobretot ens mira de front i qüestiona: es això sostenible moltes més jornades?

Esperem poder parlar d’una victòria dels juvenils sense arribar a aquests límits cardíacs.

Però si s’ha d’arribar que sigui tots junts.

Bateguem.

Van jugar Naval, Cano, Blaya, Guille (1), Pagès, Victor Esteban, Victori, Tubau, Pijuan(1), Adrià Caparròs i David Fernández 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.