JUVENIL A 3-1 JOVENTUT LES CORTS

juvenilA joventut

Tractarem d’explicar el títol de la crònica en les pròximes frases. Afrontava el juvenil el seu debut com a local aquesta temporada 17-18 i va suar de valent per aconseguir la primera victòria de la temporada. Arribava amb la baixa per sanció de Ferran Carrasco i la ja coneguda per lesió de Gerard Pijuan que encara la part final de la seva recuperació. En un duel d’equips ascendits es va produir un partit intens, lluitat i que va ser una mostra del nivell normal esperable durant la temporada. La Joventut Les Corts arribava amb una victòria la jornada inicial enfront la Unión i va començar amb les idees clares amb la pilota i elevant la seva línia de pressió cada cop que podia.

Enfront el nostre juvenil mostrava un to més elevat al de la jornada de debut (esperable) i això es veia en la majoria de pilotes disputades que queien del seu costat. El rival, un equip amb conceptes clars, tractava de sortir jugant de 4 i aquesta dinàmica va anant afavorint als de blau que poc a poc es trobaven millor pressionant amb alguna recuperació que els possibilitava finalitzacions. No és aquesta una divisió on els rivals regalin res i va quedar palès quan el rival es va situar amb 4 faltes en només 10 minuts. Els molinencs començaven a generar situacions i sobretot a poder fer transicions i el rival no dubtava en aturar aquestes situacions. Aquest fet va condicionar una mica la seva defensa baixant-la a mitja pista i establint ja una dinàmica general on el Molins 99 atacava posicionament, tractava de recuperar agressivament si perdia i sinó pressionava dificultant moltíssim qualsevol progressió del rival. Fruit d’aquesta situació va arribar el primer gol del partit. Va ser mitjançant una bona jugada entre dos companys, Guille i Victori, que combinen força bé molt sovint. El primer va conduir per banda, va doblar bé la pilota a l’Albert que li va retornar de primera perquè aquest finalitzés de forma contundent a dalt. S’havia obert la llauna i semblava que el segon gol podia caure en qualsevol estratègia o situació de segona jugada però ahir no van estar molt efectius els juvenils de cara a porta. Va haver una petita baixada de tensió grupal que va possibilitar dues ocasiones clares dels visitants, una en una transició amb rebots i altre amb una falta d’unes mans de Naval fora de l’àrea en la seva única errada del partit. No va canviar el marcador i amb 1-0 es va arribar a la mitja part.

La tornada del descans va ser molt dolenta. Sense cap matís. En 4 minuts s’havien perdut tantes pilotes com en tota la primera part i el que resultava pitjor, la majoria en transicions. Aquest fet el volem aclarir per futures cròniques, quan parlem de pèrdues no ens referim a canvi de possessió quan dono una mala passada i surt fora del camp sinó a aquelles situacions que perdo la pilota i la té el rival en joc. És en aquest sentit quan diem que pèrdues en possessió son doblement greus ja que d’una superioritat teva, posem que 3 contra 2, el rival es troba de cop amb un 2 contra 1 a favor i un tercer jugador que ha recuperat sumant-se. Es van produir dues o tres ocasiones com la explicada seguides i va semblar que de cop els locals tornessin a adonar-se on estan: primera divisió. Aquí tots els equips tenen amor propi i lluiten els 50 minuts de la forma que els ofereix el partit i Les Corts ho va fer molt bé. Els canvis de la banqueta local no alteraven la seva iniciativa, sobretot corrent i més desorganitzats, i després de fallar dues ocasions molt clares van aconseguir un empat just als 11 minuts de la represa. Quedava quasi un terç de partit per veure qui s’emportava el premi. A partir d’aquí es va anant simplificant i asserenant el joc local i si bé no es feien moltes ocasions es va deixar de rebre-les també. Van ser 8 minuts on es començava a decantar, tot i no canviar el marcador, cap al costat dels blaus però van haver dos detalls que van fer demanar temps mort: el primer una ocasió molt clara per desconnexió total que el rival va fallar a portera buida i el segon i més important certa desesperança quan no es materialitzaven les opcions pròpies.

És contradictori ja que realment en aquest esport generar un volum elevat de situacions sempre es tradueix al final en un gol però s’entén l’angoixa quan veus que el temps s’acaba. Per això a vegades, encara que sembli contradictori, el millor per tancar el treball quan tens pressa es parar-te i tenir clar que has de fer. En aquest cas era senzill i es va verbalitzar. “Hem de ficar una de les que seguirem tenint, defensa de cinc i ficar un altre quan treguin el porter jugador.” No va ser dit i fet però quasi. Victori va generar un parell més d’ocasions de la nada on fa el més difícil i al final s’estavella contra un pal o rebenta la pilota al cos del porter rival i a la tercera -no sabem si pensat o forçat- va cedir la pilota a Pagès que marcava a porta buida a falta d’un minut. Gol molt celebrat i que reforça molt la idea essencial: equip. Quan la banqueta i la pista celebra tant un gol i tant units té bona pinta. Més si alguns dels jugadors no van gaudir de tants minuts a la segona part. Però quan es té clar que el benefici grupal omple el personal tot és més fàcil. La resta va ser com hem escrit abans: el rival demana temps morts, surt de 5, no ataca amb claredat i després de blocar Naval un xut fa un servei llarg a Pagès que afusella al porter jugador per…agafar el refús i marcar a porta buida el gol que certificava la primera victòria de la temporada.

És possible que aquest grup fa dues temporades hagués encaixat més d’un gol en el tram que es va desendollar del partit. I és quasi segur que no hagués pogut tornar al partit de forma serena i contundent però aquest aprenentatge ha tingut el seu temps per produir-se i els fruits arriben encara que sigui a l´últim minut. Victòria de perseverança i autoeficàcia en el que es treballa i en el company del costat. Propera jornada visita al camp de la Unión, rival que encara no ha sumat però que ha perdut per la mínima els dos partits. A Santa Coloma de Gramenet, possiblement el poble on la paraula competició dins del futbol sala va intrínseca. Dues sessions per millorar molt. Ara un dia a gaudir del treball exigent i constant que té premi. Bon auguri per dies molt durs que vindran però on la resposta sempre estarà del costat d’un Juvenil A que es fa la pregunta cada dia de partit: ¿a què hem vingut?
Més.

Van jugar Naval, Blaya, Victori, Guille (1), Tubau, Pagès (2), Victor Esteban, Adrià Caparrós i David Fernández.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.