JUVENIL A 2-4 CFS SANT ANDREU DE LA BARCA

juvenilA santAndreu

Primera derrota de la temporada i, en còmput general, merescuda. El juvenil A del Molins99 no va aconseguir desxifrar en cap moment la defensa baixa del Sant Andreu i sempre va anar perseguint el partit sense empaitar-ho.

Visitava la Sinia el CFS Sant Andreu de la Barca i va deixar clar perquè es un equip que la temporada anterior jugava a una divisió més elevada. Aquest és un vell conegut del Juvenil del M99 ja que les dues temporades anteriors havien siguts eliminats en Copa Catalunya pels molinencs i es va veure des del minut 1. El nivell de concentració i de convicció dels visitants era màxim davant del, fins ahir, colíder. Diem que va quedar clar el seu nivell competitiu previ perquè quan un equip perd la categoria sol tenir dues conductes molt marcades segons vagin els partits. O bé es desendollen davant d’una dificultat (per desmotivació o frustració) o s’agafen amb tot a un repte que els torna a posar a prova del seu nivell real. El partit de dissabte pel que hem explicat va ser el segon cas degut a l’històric existent entre tots dos equips.

Es va iniciar el partit amb una realitat nova aquesta temporada pel Juvenil A. El rival l’esperava dins del seu camp en una estructura de 2-2 zonal que sempre implica dificultats per la seva raresa, ja que la majoria de rivals de la divisió defensen en individual o individual amb canvis. Vindria a ser com jugar al tennis contra un esquerrà per entendre-ho una mica més. Els locals estaven advertits d’aquest punt però una cosa es la teoria i altre es la pràctica. Es generaven situacions amb xuts llunyans i amb transicions però no es percebia claredat ni fluïdesa en l’atac. A més quan el rival aconseguia robar o filava 4 passades es percebia el dubte. Dubte que en futbol sala es sinònim de cedir uns metres, o uns segons de temps, en les accions i no poder desbordar ni defensar en zones desitjades. Fruit d’aquesta indefinició aconseguia anotar el 0-1 el Sant Andreu després de treure una banda. Va girar la pilota i tot i xutar de forma mossegada la pilota el propi sacador arribava a zona de remat i s’anticipava a Gerard Pijuan. No hi ha errada sense aprenentatge es diu i aquest és clar: tota pilota a l’àrea pròpia s’ataca per allunyar-la. Amb aquesta sensació de partit incòmode van anar passant els minuts i de no ser per l’Oriol Cano el resultat hagués estat més ampli. Cert que els locals podien haver fet algun gol però parlaríem d’un possible 1-3 al descans en cas d’entrar alguna de les ocasions clares del rival.

Una cosa bona tenen aquests juvenils i es que sense importar com es trobin a pista sempre tornen. A vegades de forma més atropellada però continuen. Fruit d’aquesta essència van encadenar els seus millors minuts a la represa. Els primers 4 minuts ja havia generat 4 ocasions clares i 2 possible penals no xiulats. En aquest punt començava a aparèixer certa desesperació en la part local. ES generava i no s’aconseguia batre a uns porters rivals molt inspirats i això repercutia en l’ànim i la comunicació immediata entre companys dins de la pista. Fet que a la seva vegada feia minvar el joc col·lectiu per una presa autoinfringida per solucionar la situació…que només era d’un gol. David Naval no havia fet cap parada quan en un altre fora de banda es trobava amb una pilota entre les cames que acabava en el 0-2. No sabem si no va veure la pilota, si els companys que tancaven el xut es van girar però massa fàcil per aconseguir un gol. 0-2 amb 14 minuts per jugar-se. Més difícil encara.

Es seguia tenint situacions i en una de les menys clares, un sacada de banda -sense marcar estratègia- va treure Guille i va ser el més jove del grup, David Fernández, qui marcava el seu primer gol a la categoria. Des d’aquí l’enhorabona perquè va ser un premi molt just als bons minuts que estava disputant. Quedaven 9 minuts i l’opció del porter jugador ja estava preparada però en aquest punt va arribar l’errada més evitable de totes i que va resultar clau. Albert Pagès perdia una pilota d’últim i el rival en un 2xP no fallava per ficar l’1-3 al minut 46. Els 4 minuts restants es va atacar de 5 y de tir de 10m Albert Victori va fer el 2-3. Quedava espai per un altre gesta in extremis? De rellotge sí però com hem dit abans el rival estava molt ficat al partit i va saber ajustar la defensar del porter jugador. Tot i això l’última situació va ser local. Sense fer canvi amb Naval, Victori va treure en curt, van moure la pilota entre Pijuan y Guille i va arribar a Pagès que tenia a Victor y Victori en camp contrari. Se la va jugar a la diagonal i tot el rival ho va veure aconseguint tallant-la i xutant per fer un gol de qualitat des de camp propi. Acte seguit es va acabar el partit. El rival va haver de “guanyar” tres cops als de blau i per això creiem que es una victòria lluitada i merescuda.

Estar tant de temps amb marges tan ajustats fa que el dia que el rival té un punt més que tu en quasi tot (eficàcia, fortuna, determinació) et trobis que no arribes a puntuar. No es podrà retreure als molinencs el haver-ho buscar fins l´últim segon però en ocasions es bo entendre que les excepcions son això, excepcions, i que el sumatori general dona el resultat que s’acaba donant quasi sempre. No parlem de dosificació però si que va sobtar el poc moviment de canvi produïts. Sense estratègia ni defensiva ni ofensiva, sense desxifrar tàcticament que demanava aquesta defensa i amb una direcció de camp molt millorable d’Òscar era difícil que es donés altre resultat. 

Les temporades tenen tres parts. Una primera d’arribada i establiment d’objectius reals (no sobre el paper), un segona on s’ha de confirmar això i una tercera i final per enllestir-ho. De les 9 que conformen el primer terç només s’han disputat 5 jornades i s’ocupa un tercer lloc en una categoria més elevada. Un punt millor que l’inici de l’any anterior si es vol mirar així, però es davant de la derrota quan es veurà si aquest grup es converteix en l’equip que va ser l’any passat. Cal donar un pas endavant? Cal.

Des d’aquí confiem. I tant que confiem.
Sempre.

Van jugar Cano, Naval, Blaya, Guille, Pagès, Tubau, Victori (1), Victor Esteban, Pijuan, Caparròs i David Fernàndez (1).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.