CFS LA UNIÓN 1-2 JUVENIL A

juvenilA union

Al final de la crònica de la jornada anterior parlàvem d’un partit molt dur i competit el d’aquest diumenge a Sta. Coloma i així va ser. Per sort també es va complir el nostre desig i va arribar la primera victòria com a visitant a una lliga, que de nou, demostra la seva dificultat en tots els minuts que es disputen. El rival d’avui era La Unión B, segon equip d’una formació històrica al futbol sala català i que té el seu equip “A” tercer a la divisió nacional, màxima categoria juvenil a Catalunya. Tècnics, intensos i amb bono fonaments.

Com en les dues jornades prèvies el Juvenil A del Molins99 va sortir molt endollat al partit i també -repetint les dues actuacions prèvies- va ser incapaç de materialitzar la seva superioritat en el joc i en ocasions en avantatge al marcador. Tubau, Victori, Pagès o Adrià Caparrós tenien situacions que bé per poc, o per la intervenció del porter o els pals no treien el zero al marcador visitant. En aquestes situacions es produeix una mena d’engany al cap. Per una banda es sent certa ràbia o desesperança puntual al no consolidar la iniciativa en la pista però al mateix temps, i de forma molt subtil, es produeix com una mena de conformitat amb les bones acciones més enllà del marcador. Aquest punt es perillós perquè el rival comença a refer-se per pura supervivència i a relativitzar la seva inferioritat ja que no ha encaixat i també perquè observa la petita minva en intensitat del rival que sembla conforme encara que no aconsegueixi fer distància anotant. A més segons com es desenvolupi el partit pot ser més perjudicial encara. El joc de la Unión era força directe cap al pivot i acompanyar aquestes jugades. La estratègia des de qualsevol zona del camp era l’altre eina i fruit d’una jugada de banda des de camp propi es van plantar davant Naval en l’ocasió més clara de la primera part. Però tornem als molinencs i el seu partit. Seguia aquesta dinàmica que igualava el gran desnivell inicial quan al minut 20, Victori va robar una pilota que el deixava en 1xP. Després de conduir quasi 30 metres va valorar que la millor opció era regatejar al porter i va fallar la finalització. De nou tornada a la desesperació general però el partit continua i justament a la següent jugada després d’un bon treball en segona jugada de tot l’equip va arribar de nou la pilota a Victori en igualtat que no va dubtar en aquesta ocasió: va conduir cap al centre i va xutar amb molta ràbia per fer el primer gol després de tocar el pal dret. L’entrenador rival es lamentava d’haver encaixat gol en l’ocasió menys clara quasi però Victori té aquestes coses. Es va arribar al descans amb un resultat just i fins i tot curt per la quantitat d’ocasions.

L’inici de la segona part va ser molt semblant al de la primera. Ocasions clares que no entraven i certa baixada d’intensitat amb un rival que aquest moment si que arribava del tot al partit. Especialment clara va ser l’ocasió fallada per Tubau després d’una bona estratègia de falta. Es comença a teoritzar que Tubau farà gol quan sigui essencial que ho faci perquè realment ocasions està tenint, seguirem atents. Com deien els jugador de la Unión tenien molta determinació en les seves opcions ja que es trobaven a una bona acció d’empatar i aquesta va arribar en un xut directe després d’una banda. Era el minut 37 i aflorava tot allò comentat al respecte de ser molt superior però no fer la distància. Només 13 minuts amb un rival creixent i un pavelló enorme que ressonava només en una direcció. En aquest punt es necessari reconèixer la tasca dels avui grocs: no es van precipitar en atac possibilitant transicions rivals i va saber mesurar les faltes en la pressió. Es nota que es massa aviat i el rival davant de poder puntuar no complicava el seu joc, el seu porter jugava directe al pivot i tractaven d’aprofitar el desordre creat. Això feia que no pogués els Molins més que atacar una defensa ben situada a 15m mentre el rellotge no s’aturava. Quedant 5 minuts els entrenadors van demanar temps mort i van apostar per sortir amb porter jugador. Podia haver sortit abans aquesta opció però encara no hi ha molt treball fet. No es van precipitar els juvenils i va madurar les situacions. Va ser després un de treure una banda on l’àrbitre no sabem que va xiular i va provocar que els locals es despistessin on Guille, jugador central a l’atac de 5 va saltar la passada al més profund, Victor Esteban el qual va fixar a porter i defensar i va cedir a Albert Victori, el porter jugador, per fer el perseguit 1-2. De nou remarquem la celebració de la banqueta quasi més gran que las dels jugador de pista. Quedaven 2 minuts i amb dues bones defenses els molinencs sumaven 3 punts merescuts però lluitats fins al final.

En aquesta part final de porter jugador, igual que en dues rotacions durant el partit, va jugar Gerard Pijuan. Tornava ahir després de 5 mesos de baixa i ho feia com a capità en un bonic gest del primer capità, Marca Blaya, i tot l’equip. Se l’ha trobat a faltar a Gerard i de mica en mica ha de seguir tornant al seu nivell. Compte: sense pressa, sense pausa.

Per la resta només fer una ampliació al títol d’aquesta crònica. L’equip està invicte i porta 7 punts de 9 possibles perquè juga amb fe. No una fe abstracta, aleatòria i que et fa submís i passiu sinó aquella fe que es la meitat de fets, que et mou amb més determinació, que et fa veure clar que les formes que tens, assolides durant molts entrenaments, son vàlides per aconseguir els que es busca. Però això sí, només si es fa al 100%. “No existen creyentes a medias” deia una pintada al carrer a prop d’un temple i no deixa de ser una realitat molt certa. La pròxima setmana aquest fe es tornarà a posar a prova amb la visita del líder del grup a La Sinia. Creiem, basant-nos en fets, que es competirà però seres realistes: millor veure-ho que fer promeses.

Continuem.

Van jugar Cano, Naval, Blaya, Victori (2), Guille, Pagès, Tubau, Víctor Esteban, Adrià Caparròs, David Fernànez i Gerard Pijuan.PIJUAN.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.