Sostre d’Uralita, parquet industrial amb vernís brillant, acústica desagradable, grades de formigó fredes amb visió deficient,això si, autèntic bar de l’època amb futbolín de Billares Córdoba on ens va faltar provar el bocata de xistorra i emblemàtic cartell penjat a la grada del Bar Kfé olé on se’ns convidava a una sessió de pop & chochi music tal i com il-lustra la fotografia adjunta. Doncs si, alguns de nosaltres vam fer un salt de de 30 anys enrera tal com el Marty McFly va fer amb el seu flamant DeLorean construit gràcies a l’enginy del Doc Brown. El pavelló Municipal del carrer Pius X d’Hospitalet necessita quelcom més que txapa i pintura i potser l’Ajuntament de l’ Hospitalet hauria de retornar, amb una inversió adequada,tot el que l’ hi aporten entitats esportives com l’Alheña Club Esportiu. Alcaldessa Marin, la nostàlgia i els records d’una època passada ens toca la fibra a tots però cregui’m cal invertir uns dinerons ben aviat per refundar aquesta instal·lació. Els seus conciutadans l’hi agrairan !
El partit fou d’aquells que fan afició i va tenir un final d’infart ja que quan els de L’hospitalet ja cantaven victòria gràcies al gol que feien al minut 43 després d’una pèrdua de pilota nostra en pista contrària, apareixia en Jan Beumala al 49’ per posar les coses al seu lloc establint el 4-4 definitiu fent saltar de la cadira a tots els que vam poder gaudir el matx. Encara en vam tenir una més en el mateix minut 49, de falta ben aprop de l’àrea del porter rival originada per una acció completament antiesportiva del dorsal 4 el qual, amb el seu acte, a part de guanyar-se una més que merescuda targeta vermella, de ben segur salvà el seu equip d’una derrota segura ja que el Guifré encarava sol al porter contrari. L’execució de la falta fou incomprensiblement nefasta i ni tant sols vam tenir opció de transformarla en gol. Una llàstima.
El partit es va iniciar tenint els nostres el control de la pilota. Durant els 5 primers minuts pràcticament es va lograr tancar l’equip contrari al seu propi camp i fruit d’aquesta pressió en Jan aconseguia amb un xut llunyà i intencionat inagurar el marcador després d’aprofitar un servei de banda. El matx pintava bé però com ja hem pogut veure en ocasions anteriors, una badada defensiva tornava a posar dins el partit a l’Alheña i els nervis al cos dels nostres jugadors. A partir d’aquí, el partit canviava radicalment i de passar a tenir el control de la pilota, s’entrava en una dinàmica perillosa pel Molins ja que tot el poder ofensiu va originar-se només amb jugades ràpides. Ben lluny quedava l’ordre i el bon posicionament que havia arraconat l’equip contrari a l’inici de l’encontre. Malgrat tot, les ocasions de desequilibrar de nou la balança a favor nostre, van succeir-se una darrera l’altra però no hi hagué l’encert de transformar-ne cap i el que és el futbol, a només 3 minuts del descans, si que els de l’Hospitalet s’encarregaven de fer pujar el 2-1 gràcies a una jugada desgraciada.
Començava la segona part amb la responsabilitat i la pressió de capgirar un marcador totalment injust pel que s’havia vist i de nou el Jan, després de fer-se un jugador contrari, s’encarregava d’igualar el partit amb un xut ple de ràbia. Els nostres apretaven i van tornar a jugar com el Mister vol per uns instants i així fou com el Guifré logrà marcar el 3r gol visitant després d’aprofitar un xut penjat a l’olla. Apartir d’aquí és on l’equip local va començar a repartir estopa al sentir-se superats i val a dir que la tàctica els va sortir bé ja que van aconseguir desconcentrar els de la Sínia i amb un tres i no res capgiraven de nou el marcador amb un 4-3 a favor seu que era totalment injust. Malgrat tot,l’equip no es van arronsar i aprofitant que els de casa es quedaven amb 3 jugadors de camp, altra vegada després d’una entrada més que reprobable del dorsal 6 que va comportar l’expulsió, el Jan com ja hem dit, restablia de nou l’empat després d’un xut sec que col·locava arran del pal.
Bé, es va tornar a sumar i ja és important però si potser els nostres haguéssin tingut un pèl més d’ofici, la victòria no s’hagués escapat. En qualsevol cas,res a retreure, al contrari, el partit va ser entretingut ,Tant o més que el nostre retorn al passat.
Van jugar:
28 Àlex Alonso i Mendez
29 Álvaro García i Pérez
31 Bru Roig i Pascual
34 Guifré Contijoch i Català
35 Guillem Beumala i Cedó
43 Marc Jiménez i Ramos
36 Guillem Mir i Baró
41 Marc Badia i Ferreres
42 Marc Pérez i Galvan
45 Mikel Andueza i Anto
46 Jan Beumala i de la Flor