Últimes noticies

Cròniques del partits i noticies generals de l'entitat
JUVENIL A 4-1 CE DMS

juvenilA dms

Victoria lógica del Juvenil A de nou com a local i que li fa pujar tres posicions a la classificació.

Després de la seva caiguda a la Copa tornava el juvenil a jugar lliga per aconseguir la segona victoria com a local en tota la temporada. Sembla extranya la frase en un equip que va quart al segu grup al desembre però així de cruda i reial és. El rival era el propici per tornar a aquesta senda: el DMS Sarrià que arribava com a nové del grup amb només la meitat dels punts disputats. Es notava cert aire de redenció en un grup ferit dos dies abans i va quedar palès des de l'inici. Va sortir el Molins99 amb moltes ganes a la pista i això va ser un petit perill que no va anar a més per la mala finalització del rival.

En atac precipitava la seva ofensiva enfront una defensa molt enfonsada i el que resultava pitjor: s'accelerava en la seva pressió deixant només dues línies defensives que possibilitaven molts duels de tot o res al rival al mig del camp. Els de vermell ahir podien correr i arribar a la línia de fons molinenca i això et fa sentir que el partit es igualat encara que hagis rebut més xuts que el rival. Com deien li costava als locals desxifrar la defensa aculada rival (fet que també va succeïr vs Sant Andreu de la Barca) pel funcionament independent i quasi autònom dels jugadors a pista. No es tant que fessin coses antiacadèmiques sinó que cadascun feia una casa diferent i que no es podien beneficiar entre elles. Quan es xutava no estava el refús carregat, quan es tenia espai a l'esquena no es corria, quan existia l'1x1 per finalitzar es volia seguir retajant. Aquest desordre en l'ofensiva repercutia en tota la transició i fase defensiva de tal forma que el rival va disposar de tres situacions al segon pal que no va saber materialitzar en gol. I com sol succeïr en aquestes dinàmiques el primer gol va arribar de la forma més simple: amb la defensa aculada, acomodament cap al centrer des de 12 m i fuetada d'Albert Victori per seguir amb la seva mitjana de 0'9 gols per partit, es a dir, marcar en tots menys en un. El gol va tranquilitzar als molinencs que només 3 minuts després i fent una bona pressió en sortida de banda amb porter aconseguia el segon mitjançant Albert Pagés. Amb la mateixa dinàmica exposada és va arribar al descans. La segona part va ser més moguda ja que el rival va veure que si volia i buscava podría tenir ocasions i donem fe que així va ser. Van apujar la línia defensiva i els de blau no van saber aprofitar tot l'espai a l'esquena que tenien negat en la primera part. Especialment preocupant veure com s'insistia en passades horitzontals sense cap intenció de progressar iq ue eren un degoteig de situacions de preperrill pel DMS. A més una baixada gran de l'intensittat i la concentració defensiva feien que fins i tot sortint des de la seva porteria aconseguissin arribar prop de la zona de Naval. Tal era la dinàmica que en una errada gruixida en forma de pèrdua amb una passada va aconseguir retallar distàncies al minut 7 de la repressa. El perill de l'empat inminent va activar als molinencs que en una falta, mitjançant estrategia fixada, van aconseguir el 3-1 als 3 minuts gràcies a Gerard Pijuan. Dissabte era el seu aniversari i es va fer un bon regal en forma de gol i dedicatòria a la seva incansable mare. La part dolenta d'aquest gole s que de nou es va iniciar una etapa d'aletargament progressiu de l'equip que tornava a ficar al partit a un rival que no tenia molt a fer. Aquestes situacions esmentades es van voler redreçar des de la part tècnica amb canvis en bloc dels jugadors en grups de 3 o tot el quartet, sense esgotar el temps mort sempre útil pel joc de 5, però ambun èxit efervescent. Molta activació al entrar però caiguda ràpida. Farien bé d'investigar aquesta situació els entrenadors perquè resultarà un problema gran si es manté durant la temporada. El partit va tenir un punt final positiu quan després d'altre transició en superioritat molinenca van combinar dos cops seguis Victori i Tubau, com si fessin un exercici de generositat extrema mútua, per ser el segon qui anotès el definitu 4-1 i aconseguís el seu tercer gol de la temporada. Registre no anecdòtic situant-se com a quart golejador de l'equip tot i no tenir gol segons les seves pròpies paraules.

En resum, segona victoria consecutiva que deixa clars i obscurs. L'equip treu resultats però té molta feina per fer com podria succeïr en qualsevol oficina. A més -i això es una impressió pròpia- dona cert aire de mandra amb tasques a fer com podria succeïr en qualsevol oficina. Els números i el calendari mostren que va quart i es troba a una victoria del líder però aquest humil cronista té la impressió que és més lluny en quant a constància durant els 50 minuts i en prestacions als dos primers. És l'equip menys golejat del grup i tot i ser la defensa una tasca colectiva, com totes a futbol sala, observem que aquest partit es va passar d'un balanç de xuts de 12-6 en la primera part a un 10-12 en la segona. Fet que no parla postiivament de la intensitat sostinguda i la constància necessaria que requereixen les grans fites. Naval i Cano estan aturant molt, massa, per mantenir aquesta mitjana inferior als dos gols per partit. No parlem sempre de número sino d'ocasions molt clares quasi regalades. Si no es surt de pressió com toca amb rivals inferiors no es podrà fer quan calgui contra superiors.

Setmana de pont. Esperem que les dues setmanes que queden a la tornada fins Nadal siguin d'una qualitat que possibilitin a tots anar al sopar d'empresa amb els deures ben fets a l'oficina. I amb un somrirure.

Res fet.

Van jugar pel CFS Molins 99 Cano, Blaya , Guille, Carrasco i Pijuan (1). També Victori(1), Pagès(1), Tubau(1), Caparròs i Victor Esteban.