Últimes noticies

Cròniques del partits i noticies generals de l'entitat
CFS SANT JOAN DESPÍ 6-1 JUVENIL A

juvenilAcopa despi

Inici i final del camí del juvenil A a la Copa Catalunya amb una derrota contundent davant d’un rival d’una divisió inferior.

Després de la victòria per la mínima a la lliga el dissabte passat contra un antic rival –Penya Esplugues- es trobava el juvenil A amb un altre equip amb qui va compartir divisió l’any anterior, el Sant Joan Despí, en la primera ronda de Copa. L’històric entre tots dos equips era molt contundent a favor dels molinencs i aquest fet va estar present en tot el transcurs del partit. L’inici va ser el de dos equips que es coneixen, es respecten i competeixen amb les seves millors armes. Els locals amb una defensa a mitja pista amb intenció de pujar línies per robar i sortir a la contra amb espais, els visitants amb una pressió més elevada dins del camp rival. Amb pilota Sant Joan Despí tractant de sortir per banda sempre i el Molins99 fixant una referencia a dalt per netejar una banda i moure la pilota amb més espai. Però només iniciar-se el partit es va observar que existia una seguretat més gran en els de blau i que els de vermell tenien un respecte adherit a la seva memòria de la lliga anterior. En un desplegament de concentració, solidaritat i concreció en les seves accions els molinencs van fer els seus millors minuts de la temporada. Arribava amb més jugadors a l’àrea rival, replegava abans, guanyava pilotes dividides, superava en l’1x1, finalitzava sense donar lloc a contres, en estratègia acabava les jugades i el seu porter quasi estava inèdit.

Tot això es portava a terme perquè tots els jugadors estaven al 100% de capacitat i quan veien que baixaven una mica demanaven el canvi majoritàriament. Creiem que es causa i no conseqüència aquest fet. S’havien pogut mirar al mirall de nou i es trobaven més macos encara. Tenien la confiança tant plena que pensar en que res es torcés semblava impossible.

Estaven crescuts per la seva actuació i seguien volent més. Seguim. Quina va ser la part dolenta d’aquests minuts? Doncs que només es va aconseguir ficar un gol (un segon pal d’Adrià Caparrós després d’una gran acció de Ferran Carrasco) i que el rival estava viu com al minut zero. Era coneixedor que només necessitava una jugada per igualar tant desequilibrat matx fins al moment. I la va trobar. Primer va avisar amb un parell de recuperacions altes que van fer intervenir a Cano per primer cop i sobre el minut 17 va fer una jugada que va contra qualsevol principi defensiu a futbol sala. En situació de fase ofensiva va poder fer dues parets pel mig de la defensa rival i plantar-se en un 2xP que no van fallar. Aquest gol va esdevenir mirat amb perspectiva com un punyal a la femoral. Potser per no donar importància a l’errada l’equip molinenc va voler relativitzar el gol i treure’s ràpid l’arma clavada i llavors es va veure clarament que sagnava. Error vital ja que en futbol sala mostrar debilitat es pitjor que tenir-la i que ningú se n’adoni. Els de Sant Joan Despí van veure que si corrien les transicions amb passió i determinació aconseguirien finalitzar i sense perdre l’ordre defensiu s’hi van posar en aquesta empresa. Bon reflex d’això és el 2-1 que es produeix després d’un córner favorable al Molins99 i on pot transitar tota la pista sense rebre cap dificultat ni tan sols una falta encara que sigui acumulativa. Massa macos per tornar a embrutar-se. Acte seguit temps mort on l’Òscar va furgar en aquest forat quan va voler, estratègicament, relativitzar els dos gols encaixats per reubicar l’equip en el primer tram del partit sense deixar explícit que el partit es jugava ja en un terreny més mental que de joc asèptic. Ja sabeu la història del noi que es mira el reflex i es veu atractiu, sa, admirable durant tot l’any però quan arriba l’hivern dubta, en silenci, de tot això, fins no saber com tornar a aquell punt. I realment l’única diferencia es que a l’hivern ha d’encendre el llum que es troba sobre el mirall per obtenir la mateixa quantitat de llum i així el mateix reflex que té la resta de l’any. És una acció, no una condició. Lo succeït ahir no va ser un canvi morfològic ni de prestacions per se de l’equip sinó un punt d’inflexió per no seguir amb les petites accions associades i, el que es mes greu, mentir-se per tractar de que la veritat no creixès més amb la mentida més antiga: va que sortirà bé quan comença a anar malament. Un cop s’ha girat el vent tot surt a l’inrevés i només un minut després de tornar a la pista i restant 2 pel descans encaixava el 3-1 després d’altre conducció interior del rival que va poder finalitzar dins de l’àrea sol. Descans, tocava gesta de dos goles que no eren de tres per una pilota salvada per Albert Tubau al segon pal que era gol o gol.

L’inici de la segona part semblava similar al de la primera però tenia trampa. El pla del Sant Joan Despí estava reforçadíssim amb l’avantatge del rellotge i al Molins99 només li quedava esperar tenir encert per tornar a ficar dubtes a un rival que a l’inici no podia quasi moure’s per aquest aspecte. Es creaven ocasions però potser, no sabem del cert, ja s’havia instal·lat al cap dels jugadors el xip de que cada ocasió que no era gol era una ocasió menys que es tindria en lloc d’una situació que reforçava i apropava al gol. Com diem en aquesta segona part els locals van baixar una mica més la defensa, no tenien cap necessitat de deixar espais per buscar el gol i això restringia les zones de qualitat per finalitzar. Actuació molt seria en defensa que com sol succeir quan el rival necessitat de marcar no ho aconsegueix acaba fent que creixis en atac fins al punt d’aconseguir el 4-1 en una altra transició no correguda amb qualitat pels molinencs i finalitzant sense oposició al segon pal amb un Naval completament en inferioritat. En aquest punt el partit canvia per l’aposta amb joc de 5 dels blaus. Restaven 11 minuts i en futbol sala s’han vist de similars però ahir no era el dia. Es van generar tres ocasions ràpides que al no ser gol van donar temps a conèixer l’atac i reajustar la defensa local fins al punt de cada cop rebre menys perill. Els últims cincs minuts, en dos recuperacions amb molt d’espai, es van produir dues transicions més que van posar el resultat final. Merescut i encara que sembli contundent molt ajustat al desplegament, eficàcia i transcurs del partit de cada equip.

La Copa havia sigut per aquesta generació els dos anys anteriors com una línia de punts especial que arribava fins quasi la primavera amb bones tardes de futbol sala a La Sínia contra equips de superior categoria, però aquest any ha sigut l’altre cara de la moneda pel Juvenil A del Molins99: han sigut l’equip de divisió més elevada que tot i mostrar més estructura i fins i tot trams de molta superioritat acaba essent el convidat en la festa del local que amb humilitat, fe i molta passió aconsegueix tombar-lo. Certa justícia poètica sentiran els jugadors del Sant Joan Despí després del doble enfrontament amb derrota de l’any passat a segona.

I els jugadors del Molins99 que sentiran? Tractaran de buscar aspectes positius a perdre de 5 gols? Tot és possible, no tenim ni idea certament.

En el probable cas de silenci això no s’atura i demà torna de nou la lliga a La Sinia on no guanyen des de fa més d’un mes. Gran curiositat.

Per finalitzar una cosa que pot semblar que no té gaire a veure i es possible que no ho tingui: sabeu com li criden els australians als bumerangs que llancen i no tornen?

Pals, així els criden, pals.

Van jugar pel Molins99 Cano, Naval, Blaya ©, Guille, Pagès, Tubau, Victori, V.Esteban, Pijuan, Carrasco i Caparròs (1).