Últimes noticies

Cròniques del partits i noticies generals de l'entitat
AE PENYA ESPLUGUES 1-2 JUVENIL A

juvenilA esplugues


El juvenil A no es desenganxa del grup capdavanter en un partit molt seriós a casa del, fins ahir, segon classificat.

Prova de nivell la que va tenir el nostre juvenil dissabte a la pista d’Esplugues i que va saldar amb un notable. Tanta urgència existia? Doncs sí si es volia seguir al grup capdavanter, el Penya Esplugues era el segon classificat i en cas d’haver guanyat hagués deixat als molinencs a més de dos partits dels líders del grup que segueixen amb pas ferm. Si fem una mica d’històric ens trobem que els camins d’aquesta generació de juvenils i del rival que tenien davant són força compartits. Fa dues temporades van haver de suar per mantenir la categoria i la temporada passada van finalitzar com primer i segon del seu grup a segona per certificar així l’ascens a primera. Així doncs aquesta temporada es troben davant del mirall per veure com ha crescut cadascun i valora quin grau de desenvolupament presenten. No van decepcionar.

El partit es va disputar al pavelló de Can Vidalet en lloc de l’habitual de Les Moreres i es va percebre com un partit a pista neutral en cert sentit. L’equip local no es mostrava còmode amb la pista encara que no sabrem del cert si la bona entrada al partit dels de blau no va ser el causant d’aquest fet. Les situacions dividides es produïen molt sovint i el joc no tenia cap continuïtat fins que en una recuperació Marc Blaya conduïa cap a la banda quasi com única alternativa i xutava creuat amb totes les seves forces per fer un gran gol, possiblement dels millors de la seva carrera i que deixava al marcador palesa la millor entrada visitant al partit. Els minuts continuaven i la banqueta molinenca seguia movent-se sense existir minva al seu nivell d’intensitat. Es produïa algun desajust en la pressió per la claredat del Penya en les seves sortides i algun dubte propi però en la majoria de les ocasions la iniciativa al joc la marcava la pressió visitant que feia que el rival retrocedís contínuament. Quan recuperava tractava de finalitzar i per sobre de tot això es percebia una concentració, serietat i responsabilitat en cada jugador que feia que Esplugues no generés perill més enllà d’alguna pilota llarga o de sacsejar el partit de manera desordenada amb conduccions. Tal era la dinàmica que en una transició defensiva on Pagès recuperà la pilota va propiciar el segon gol local. Va conduir fins fixar la marca per doblar la pilota a Albert Victori el qual va retallar cap a la seva cama dolenta per fer el 0-2 i obligar al rival a demanar temps mort per parar una dinàmica que no portava res positiu pels locals. S’havia jugat un terç de partit i era més favorable als interessos visitants.

D’aquí fins al final de la primera part Esplugues va pujar la seva línia de pressió i va tractar d’evitar pèrdues en camp propi jugant més directe i això li va fer, al menys a nivell de sensacions, trobar-se més a prop de la porteria defensada per Naval. No obstant aquesta sensació no va comportar més que 4 xuts d’estratègia sense gaire perill fins arribar al descans. Aquests descans on la primera part ha sigut tan positiva a nivell general son una patata calenta per qualsevol entrenador i, per extensió, grup. Còrrer el risc de dir allò positiu que s’ha fet i provocar la relaxació inconscient? Exagerar en allò millorable en excés i fer que arribin dubtes? Sempre es un exercici d’equilibri dirigir-te al grup i potser la clau es parlar del que vindrà al futur recent. No sempre es fàcil aconseguir el punt per la quantitat de variables que intervenen.

La segona part va ser més esperable. Els locals sabien que a mitges tintes no se li fa mal a aquest juvenil i es van bolcar de veritat a pujar línies i arriscar. Per la part molinenca va costar una mica més entra al partit la segona part. No es contactava tan fluid amb el pivot i l’agressivitat local s’imposava en pilotes dividides. Això no treu que la claredat i serietat pròpia del Molins99 seguís present però si que donava xuts als blanc-i-vermells que els feia anar amb més convicció a la següent jugada. Transcorreguts 10 minuts de la segona el partit estava per l’arribada d’un altre gol i en la mateixa jugada on Gerard Pijuan hauria pogut quasi sentenciar es va produir el gol local que els ficava de ple al partit. Va ser una jugada estranya ja que Gerard va conduir en transició quasi 20 m per finalitzar ell des d’una posició centrada però a la contra generada tres el refús del porter es va trobar l’Albert Tubau amb un 3-1 on no va poder fer gaire. Cano va sortir a tapar el xut però la desavantatge era tan gran que no va poder fer res.

Restaven 16 minuts i en veure com afectava el gol és on es decidirien els punts en joc. Hem de dir que la consistència d’aquest equip es molt elevada quan juga amb el nivell de concentració que va tenir ahir, però també hem de preguntar-nos perquè necessita arribar a situacions tan extremes per jugar amb aquesta responsabilitat i consciència. Seguirem investigant però el fet es que fins al xiulet final es van produir dues situacions locals clares per quasi 5 visitants per sentenciar un matx molt disputat. Els locals van sortir amb porter jugador però sembla que no tenien molt fluïd el sistema ja que no van demanar temps mort i el que és més xocant: no van xutar cap cop contra la porteria de Cano. Final amb victòria molt celebrada pels juvenil que sembla es donen una altra oportunitat per voler estar en llocs elevats de la clasificación. Fotos varies al final del partit. Una clàssica l’habitual de tot l’equip de celebració. Aquesta sobta com només es produeix quan es guanya. Volem pensar que als empats i derrotes no canvia aquesta percepció per part de la grada però qui sap. La diferencia entre causa i conseqüència resultarà clau en aquest sentit pel futur. 


Puja dos posicions el Juvenil A després de perdre cinc la jornada anterior i veient el calendari que té el grup sembla que aquesta variacions seran la constant. En aquest escenari tan mòbil el juvenil faria bé de aferrar-se al seus principis d’exit, al seu punt original: concentració, treball defensiu, responsabilitat i confiança. Si torna a aquest origen el límit ningú el coneix, si segueix permetent-se un dia ser un grup de jugadors i la jornada següent un equip es trobarà que no sabrà ni què ni qui és a mitja taula. Toca construir a diari ampliant allò edificat abans. Si es busca fer amb records de rècords la hostia serà històrica. I potser histèrica.

Elevant els mínims.

Van jugar Cano, Naval, Blaya (1), Guille, Pagès, Tubau, Victori (1), V.Esteban, Pijuan, Carrasco y Caparròs.