Aleví A

Tercera Divisió - Grup: 7
AJ PLA 3-2 JUVENIL A

juvenilA pla

Segona derrota consecutiva del Juvenil A davant el cuer del grup que els situa sisens.

Farem servir les diferents acepcions de la paraula. Plans como superfícies amb poc relleu i plans com conjunt d'idees o estrategias predissenyades per aconseguir quelcom. En ambdues explicacions trobarem el juvenil A aquesta jornada que, com no podía ser d'altrer forma, va perdre davant d'un Pla molt seriòs amb un pla molt clar. 

Quan s’ha patit una ferida greu no tots els danys son visibles a simple vista. El més grans són mentals i ataquen directament a l’essència d’un mateix. No és només el dany patit sinó la idea de que aquest dany es pot tornar a patir en qualsevol altre moment resulta més incapacitant. Es busquen patrons, situacions similars i es desenvolupa una hipersensibilitat a qualsevol situació adversa. Dintre d’aquest grup de situacions o condicions adverses podem incloure absències de companys, petites condicions físiques, bones actuacions dels rivals o fins i tot l’horari del partit. I de forma molt súbtil, a partir d'aquí, no es finalitza amb la seguretat d'abans, s'afronten els duels individuals amb dubtes que el rival aprofita i fins i tot no es confia en donar passades que abans sortien de manera natural. Alienació total. No existeix vulnerabilitat més gran que la pròpia percepció d’aquesta circumstància.

Des de l’inici del partit es va veure una diferencia molt clara respecte a la majoria de partits previs. L’habitual pressió que sempre li donava rèdits no feia pessigolles al rival. Cap recuperació de perill sinó  el contrari: resultava una facilitat per a arribar a situacions de perill per part del Pla. Aquestes ocasions no sortien de treballades sortides de pressió ni grans combinacions. Amb un control orientat i una arrencada amb determinació aconseguien trencar línies. No ja la pròpia marca, tot el sistema defensiu fins plantar-se davant del porter, en aquesta part Ferran Llopart per la baixa de David Naval, amb una facilitat que trencava la confiança i la certesa en la tàctica pròpia. Poca tensió a la pista i nul·la agilitat a la banqueta per no variar aquesta situació. A mesura que passaven els minuts creixien els locals i els visitants tenien alguna situació que sempre finalitzaven per por a la transició rival.

Després del temps mort demanat a l’equador de la primera part va pujar l’agressivitat i amb aquesta alguna falta quan el rival superava. Fruit d’un va avançar-se El Pla amb una facilitat impròpia d’aquest juvenil. El jugador només havia d’empentar la pilota a porta buida a mig metre d’aquesta. El gol va activar una mica als molinencs i tot i que van poder encaixar algun gol més van gaudir d’alguna situació més. Bones intervencions de Ferran no ho possibilitaven. I en l’última que va tenir es va tranquil·litzar una mica i va definir mitjançant Guille un bona assistència de Victor Esteban. Aconseguia arriba al descans amb un empat que era un botí molt gran vist el transcurs de la primera part i les sensacions que desprenien tots dos equips.

Va sortir el Molins99 amb un altre to la segona part, va baixar la defensa a mitja pista per compactar-se i poder sortir amb espais i certament li va funcionar força bé. El Pla no tenia els espais del principi per generar superioritats amb conduccions i quasi no s’apropava a la porteria defensada per Cano. Va cometre l’errada de fer una cessió al porter que no es va aprofitar. De fet l’ocasió més clara va ser en un 2xP con molinenc que no es va poder materialitzar en un gol que hagués canviat molt la dinàmica del matx. Tampoc van tenir gaires més ocasions els de blau i en una pilota llarga del rival que va tractar de refusar un defensa que va quedar clara per l’1XP que no va fallar. Bona definició amb un porter venut. El 3-1 va ser diferent. Un xut de banda amb no gaire angle que toca el pal i entra. Tenint en compte que en aquestes situacions hi ha dos jugadors simulant una mitja tanca més el porter podem parlar de que es podia haver fet més. 

Des d’aquest punt i restant aproximadament 10 minuts es va apostar pel porter jugador. Va ser Marc Blaya l’encarregat, en absència d’Albert Victori, de portar a terme aquest rol. I en la primera jugada va tenir una ocasió molt clara que va xutar massa centrat al cos del porter rival. Les situacions de perill van anar minvant davant d’un rival ple de confiança i amb dos gols de matalàs fins a la jugada que va matar el partit. En una pilota dividida Ferran Carrasco va mesurar malament i va entrar amb molta contundència fent falta al jugador rival. Ja tenia una targeta i la segona era segura, però l’àrbitre ho va interpretar com joc brusc-greu i va treure-li targeta vermella directa que significarà sanció. El partit es va anar consumint aguantant la inferioritat sense encaixar ja que el rival no va finalitzar i quan es va tornar a jugar amb igualtat es va donar una altre jugada de 5 força accessible on David Fernández va fer el 2on gol. I final amb 3-2.  

La pròxima setmana partit contra el líder, el qual contra tot pronòstic va caure com a local aquesta jornada. Rectifiquem: a aquestes alçades no podem parlar de contra o a favor respecte els pronòstics. Cada partit ha esdevingut una història puntual i concreta que en la mesura que s’afronti així tindrà un final o altre. Sembla que queda molta lliga per competir però com el juvenil pensi això ja ha perdut el següent partit. La condició que mes afavoreix ensopegar es fixar la vista a més de 10 m en lloc de als 3 pròxims.

Des de que van encadenar tres victòries seguides es va perdre el contacte amb la competició. Potser la situació de cuers dels rivals, potser mandra, potser condició física, potser eines tàctiques o mentalització per part del cos tècnic. Potser, potser, potser. Massa potsers per un equip que sempre tenia clar on anava i ara sembla haver pedut la senyal GPS com si estigues en un túnel sense fi. 

Existeix el rumor que dins del vestidor es pregunten “A què venim?” abans de cada partit. Com no es situïn mental i animicament en aquesta premissa novaments des dels pròxims entrenaments potser hauran de preguntar-se “A qué veníem?” ja que cauran en la indefinició de la classificació. Però més important que on ets i/o on vas es saber qui ets i aquest punt comença a difuminar-se fins al punt que no es reconeixen en trets de sempre.

Molt intrigats per la com respondrà el grup.

Confiem(?)

Van jugar pel Molins99 Llopart, Blaya, Pagès, Pijuan i Ferran. També Victor Esteban, Guille, Cano i David Fernàndez.