JUVENIL A 1-2 AECS L'HOSPITALET

Segona derrota consecutiva del Juvenil A que malbarata com a local el que aconsegueix com visitant.

Es jugava un partit força interessant avui diumenge a la Sínia amb la visita de l’AECS que no va defraudar en emoció. Per desgracia pels interessos locals la victòria va caure del costat visitant i d’una tacada baixa de la segona posició fins la setena. Així es aquesta divisió i sembla que existeix un grup capdavanter potent que afluixarà molt poc. Anem al partit.

Començava el matx amb molta velocitat i situacions de perill alternatives per tots dos equips. Aquest fet mai li fa bé al Juvenil A com a local. La dinàmica era senzilla, no havia massa durada en les possessions de cap equip i els molinencs no aconseguien assentar-se al camp de l’AECS de forma organitzada. El rival es defensava en bloc molt a prop per tractar de pujar la línia quan podia, recuperava pilota o contactava amb el centre i corria. Molt. I amb més sentit que els molinencs. Aquí trobem una de les primeres claus del partit, l’estona que es va jugar en les fases que interessaven als juvenils, pressió majoritàriament, va dominar la situació, però aquestes es distanciaven en una actuació amb molt caràcter i confiança en les seves capacitats dels rivals. No era estrany veure’ls superar amb qualitat a jugadors de blau que els entraven de cop o arriba al segon pal després de transicions generades d’un fora de banda prop de la seva línia de fons. L’altre part es l’eficàcia. Quan perds un partit de futbol sala encaixant dos gols no pots dir res als porters propis. Cert que els jugadores ajuden en aquesta tasca però en la vessant ofensiva els porters no tenen molt a veure. Ocasions, com sempre, van haver però la mitjana d’haver de tenir més de 10 ocasions per ficar una està fent mal. Sensació de tractar d’obrir una portar amb un rem. Al descans es va anar perdent però el més greu, amb una sensació de tenir dues marxes menys en tot respecte al rival que feien pensar que el resultat era just i bo, per curt, al mateix temps.

L’inici de la segona va ser molt positiu, tot i que el rival seguia amb confiança en el seu pla de joc ja els hi costava més arribar. Els primers 5 minuts es van generar 4 ocasions de gol o gol i per fi, en una recuperació de Pijuan que assisteix al centre, Albert Victori va fer l’empat. Es va sentir un mena de alleujament que va resultar crític 3 minuts després quan el rival, més ficat mentalment en tot el partit, aprofitava una pilota solta per xutar amb tota la força i posar-se per davant. D’aquí fins al final la dinàmica del partit va virar cap a un atac més present i continu dels molinencs però amb poc rèdit. Ocasions molt clares com dues, una un pal, de Pagès o una bona estratègia de Tubau van fer que el rival trobés moltes dificultats per parar l’atac local però era tanta l’acceleració, l’angoixa, per fer un gol que el Molins estava molt exposat i va ser l’entrenador local qui va demanar temps per evitar un gol que hagués fulminat a tot el grup. Quedant 6 minuts pel final es va apostar pel porter jugador i no es va aconseguir generar quasi res més enllà de dos xuts llunyans. Tasca pendent pels entrenadors. La defensa baixa en quadrat del rival i, tornem a repetir, el factor mental de desitjar guanyar, voler guanyar, fer el que calgués per guanyar, tenir clar que es pot guanyar, lluitar per guanyar i creure que pot guanyar, era una xarxa de seguretat molt gran per fins i tot, després de demanar temps mort canviar la defensa de l’atac de 5 de baixa a agressiva per robar i fer l’1-3 que no va aconseguir. Final amb derrota per un gol que semblava més dolorosa per la tornada a la realitat d’aquesta temporada més que per efectes irreversibles en la lliga. Però de totes formes és força il·lustratiu veure com sembla que existeixen idees preconcebudes en base a l’any anterior quan aquest no té res a veure.

No caurem en tòpics d’actitud, intensitat, relaxació, sobradesa i resta de paraules intangibles però tampoc serem tan puristes de no veure que en equips tan pròxims en la taula i en el seu rendiment això no té un pes que pot fer-te perdre/guanyar. Aquesta crònica és la més curta del que portem de temporada perquè no escriurem per aquí les hipòtesis o motius que poden portar a aquesta diferencia de rendiment, a nivell mental i de focus, en les últimes jornades. Creiem que la primera part de la solució es senzilla i els jugadors la coneixen de sobra perquè ja la han portat a terme abans amb èxit. Tampoc té aquest text cap imatge associada per la gran indefinició que existeix en el rendiment del grup. Quin es el vertader Juvenil A del Molins99?

Si que farem un apunt a mode de consell: un barranc no es pot superar amb dos salts. Hi ha només una opció i millor passar-se de llarg que optimitzar esforços per arribar just al fil.

I en cas de dubte o mandra en pensar: córrer per marcar la diferencia i sinó canvi. Ja hem parlat massa. Reflexió.

Van jugar pel Molins 99 Cano, Tubau, Guille, Pagés y Victor Esteban. També Blaya©, Carrasco, Pijuan, Caparrós i Albert Victori (1)
FS FREDERIC MISTRAL 1-8 JUVENIL A
juvenilA mistral

Tornada a la senda de la victoria del nostre juvenil A en el seu tercer parit com a visitant on segueix invicte. Una bona mentalització després de la lliçó apresa la setmana prèvia ha possibilitat veure el partit més complert i diríem que tranquil –pel seu transcurs- en el que porta de temporada. Sembla que l’ambició segueix intacte i amb el retorn de Ferran Carrasco després de la sanció l’equip torna a tensionar-se per sumar de tres en tres. No sabem si es casualitat però així va succeir.

Tenia ganes l’equip de mostrar que la derrota de la setmana prèvia va ser una excepció i va sortir molt concentrat a la pista. No gaudia de massa ocasions però en contraprestació tampoc les patia i podia anar establint fases de domini en pilota dins del camp rival que el feien poder desxifrar com fer més mal. Com si fos un cubell es va anar omplint mica en mica amb els minuts però no va ser fins al minut 14, i gràcies a l’estratègia, que va poder obrir el marcador. Va ser Adrià Caparrós, el novell el grup, qui executava el moviment per trobar un xut clar i sec per fer l’1-0. Gol merescut per l’equip i pel jove que segur li farà un bon impuls de cara al futur que l’espera. Va ser una alliberació el gol i a partir d’aquest van arribar els millors minuts dels visitants. Un minut després Victori culminava una transició sense vacil·lar i feia el seu cinquè gol de l’any. Quasi un per partit. Tant de bo mantingui el ritme però en tot cas serà pel treball de tot l’equip. L’equip va treure’s la poca rigidesa que li quedava i a base de combinar a dos tocs arribava a finalitzar. En una d’aquestes situacions Pijuan va rebre pilota, va trepitjar en la sobreposició de Tubau que de primera va ficar la pilota a Victor Esteban ben profund que va temporitzar com ha de fer un pivot per donar la passada al centre a l’arribada de l’ala contrari, Ferran, i del propi Tubau que per poc es xoquen i eviten el, ara sí, gol d’Albert. Es va celebrar força el gol a la banqueta i no es per menys amb la jugada de tot l’equip que van trenar. Seguim. Restant un minut pel final de la primera part i en una altre situació de pilota aturada Blaya rebia pilota profund i com si fos una passada a la xarxa ficava la pilota a l’escaire oposat. Un gran gol amb la tranquil·litat inherent al capità de l’equip, sense pressa i amb un somriure els de blau havien fet la millor part de la temporada i tenia un 0-4 al marcador per anar al descans satisfets.

És possible que l’equip prengués nota del que va succeir-li al seu rival en la primera jornada –a les seves mans- i per no deixar lloc a possibles remuntades va sortir més endollat encara a la represa. Fruit d’això als 25 segons de la represa Adri llegia bé la situació rival i dominava l’eix per recuperar una pilota i després del bot engaltar un fort xut que superava al porter per dalt. Segon gol propi i un 0-5 que sonava con un clau més a una porta ja tancada. En aquestes situacions es dona com un últim salt de vida i així el rival en una pilota mal perduda pel Molins99 van portar una transició amb determinació i van ser el seu gol maldit de l’honor. Dèiem que el partit estava tancat perquè el ritme dels visitants no minvava. Els canvis s’anaven produint i continuava el degoteig continu d’ocasions i situacions clares. No deixa de ser curiós que els tres gols restants del partit arribaren, però, en situacions de pilota aturada. No parlem d’estratègia com al primer gol perquè no arribaven directament d’una opció predeterminada sinó de refusos, segones jugades o continuacions a estratègies executades força correctament. Tubau, deslligat, tenia una situació molt clara que sortia alta però després feia el seu segon gol aprofitant una pilota solta de Victor Esteban. Així també Blaya feia el seu segon gol després d’un refús del porter i tancava el marcador amb un xut exterior on, si hem de ser sincers, el porter va tenir un paper important en que acabés en gol. Hat Trick del bo del Marc, diríem que el primer que fa a la categoria juvenil i que unit a altres fets fan d’ahir un partit a recordar en l’aspecte individual. Necessitava el capità veure porta després d’ocasions no aprofitades altres partits. Esperem que sigui l´inici de més.

En resum, victòria inapel·lable del juvenil A que el torna a situar en segona posició davant un rival en construcció i molt tendre en la seva faceta defensiva. Pot extreure conclusions de tipus personal i propi però no en relació a la categoria. I faria bé de fer ambdues coses perquè van pesar en aquesta golejada. Pròxim diumenge rep la visita de l’AECS Hospitalet, equip que va cinquè amb només un punt menys y que serà una nova prova d’exigència en un any que no dona treva. Ahir es va veure un bloc solidari, ambiciós i que avantposada el grup a la individualitat però sempre quedarà el dubte. Quin? Es pot preguntar el lector. Doncs molt senzill: per molt bé que s’hagi estat ahir, ahir mai es avui. I demà queda massa lluny encara. Dos entrenaments per apropar-se.

Ganes de gana.

Van jugar pel Molins99 Cano, Naval, Blaya (3), Guille, Pagès, Tubau (2), Victori (1), Victor Esteban, Pijuan, Ferran Carrasco i Adrià Caparrós (2)
JUVENIL A 2-4 CFS SANT ANDREU DE LA BARCA

juvenilA santAndreu

Primera derrota de la temporada i, en còmput general, merescuda. El juvenil A del Molins99 no va aconseguir desxifrar en cap moment la defensa baixa del Sant Andreu i sempre va anar perseguint el partit sense empaitar-ho.

Visitava la Sinia el CFS Sant Andreu de la Barca i va deixar clar perquè es un equip que la temporada anterior jugava a una divisió més elevada. Aquest és un vell conegut del Juvenil del M99 ja que les dues temporades anteriors havien siguts eliminats en Copa Catalunya pels molinencs i es va veure des del minut 1. El nivell de concentració i de convicció dels visitants era màxim davant del, fins ahir, colíder. Diem que va quedar clar el seu nivell competitiu previ perquè quan un equip perd la categoria sol tenir dues conductes molt marcades segons vagin els partits. O bé es desendollen davant d’una dificultat (per desmotivació o frustració) o s’agafen amb tot a un repte que els torna a posar a prova del seu nivell real. El partit de dissabte pel que hem explicat va ser el segon cas degut a l’històric existent entre tots dos equips.

Es va iniciar el partit amb una realitat nova aquesta temporada pel Juvenil A. El rival l’esperava dins del seu camp en una estructura de 2-2 zonal que sempre implica dificultats per la seva raresa, ja que la majoria de rivals de la divisió defensen en individual o individual amb canvis. Vindria a ser com jugar al tennis contra un esquerrà per entendre-ho una mica més. Els locals estaven advertits d’aquest punt però una cosa es la teoria i altre es la pràctica. Es generaven situacions amb xuts llunyans i amb transicions però no es percebia claredat ni fluïdesa en l’atac. A més quan el rival aconseguia robar o filava 4 passades es percebia el dubte. Dubte que en futbol sala es sinònim de cedir uns metres, o uns segons de temps, en les accions i no poder desbordar ni defensar en zones desitjades. Fruit d’aquesta indefinició aconseguia anotar el 0-1 el Sant Andreu després de treure una banda. Va girar la pilota i tot i xutar de forma mossegada la pilota el propi sacador arribava a zona de remat i s’anticipava a Gerard Pijuan. No hi ha errada sense aprenentatge es diu i aquest és clar: tota pilota a l’àrea pròpia s’ataca per allunyar-la. Amb aquesta sensació de partit incòmode van anar passant els minuts i de no ser per l’Oriol Cano el resultat hagués estat més ampli. Cert que els locals podien haver fet algun gol però parlaríem d’un possible 1-3 al descans en cas d’entrar alguna de les ocasions clares del rival.

Una cosa bona tenen aquests juvenils i es que sense importar com es trobin a pista sempre tornen. A vegades de forma més atropellada però continuen. Fruit d’aquesta essència van encadenar els seus millors minuts a la represa. Els primers 4 minuts ja havia generat 4 ocasions clares i 2 possible penals no xiulats. En aquest punt començava a aparèixer certa desesperació en la part local. ES generava i no s’aconseguia batre a uns porters rivals molt inspirats i això repercutia en l’ànim i la comunicació immediata entre companys dins de la pista. Fet que a la seva vegada feia minvar el joc col·lectiu per una presa autoinfringida per solucionar la situació...que només era d’un gol. David Naval no havia fet cap parada quan en un altre fora de banda es trobava amb una pilota entre les cames que acabava en el 0-2. No sabem si no va veure la pilota, si els companys que tancaven el xut es van girar però massa fàcil per aconseguir un gol. 0-2 amb 14 minuts per jugar-se. Més difícil encara.

Es seguia tenint situacions i en una de les menys clares, un sacada de banda -sense marcar estratègia- va treure Guille i va ser el més jove del grup, David Fernández, qui marcava el seu primer gol a la categoria. Des d’aquí l’enhorabona perquè va ser un premi molt just als bons minuts que estava disputant. Quedaven 9 minuts i l’opció del porter jugador ja estava preparada però en aquest punt va arribar l’errada més evitable de totes i que va resultar clau. Albert Pagès perdia una pilota d’últim i el rival en un 2xP no fallava per ficar l’1-3 al minut 46. Els 4 minuts restants es va atacar de 5 y de tir de 10m Albert Victori va fer el 2-3. Quedava espai per un altre gesta in extremis? De rellotge sí però com hem dit abans el rival estava molt ficat al partit i va saber ajustar la defensar del porter jugador. Tot i això l’última situació va ser local. Sense fer canvi amb Naval, Victori va treure en curt, van moure la pilota entre Pijuan y Guille i va arribar a Pagès que tenia a Victor y Victori en camp contrari. Se la va jugar a la diagonal i tot el rival ho va veure aconseguint tallant-la i xutant per fer un gol de qualitat des de camp propi. Acte seguit es va acabar el partit. El rival va haver de “guanyar” tres cops als de blau i per això creiem que es una victòria lluitada i merescuda.

Estar tant de temps amb marges tan ajustats fa que el dia que el rival té un punt més que tu en quasi tot (eficàcia, fortuna, determinació) et trobis que no arribes a puntuar. No es podrà retreure als molinencs el haver-ho buscar fins l´últim segon però en ocasions es bo entendre que les excepcions son això, excepcions, i que el sumatori general dona el resultat que s’acaba donant quasi sempre. No parlem de dosificació però si que va sobtar el poc moviment de canvi produïts. Sense estratègia ni defensiva ni ofensiva, sense desxifrar tàcticament que demanava aquesta defensa i amb una direcció de camp molt millorable d’Òscar era difícil que es donés altre resultat. 

Les temporades tenen tres parts. Una primera d’arribada i establiment d’objectius reals (no sobre el paper), un segona on s’ha de confirmar això i una tercera i final per enllestir-ho. De les 9 que conformen el primer terç només s’han disputat 5 jornades i s’ocupa un tercer lloc en una categoria més elevada. Un punt millor que l’inici de l’any anterior si es vol mirar així, però es davant de la derrota quan es veurà si aquest grup es converteix en l’equip que va ser l’any passat. Cal donar un pas endavant? Cal.

Des d’aquí confiem. I tant que confiem.
Sempre.

Van jugar Cano, Naval, Blaya, Guille, Pagès, Tubau, Victori (1), Victor Esteban, Pijuan, Caparròs i David Fernàndez (1).
JUVENIL A 2-1 FS MANRESA

juvenila manresa

Dia gran dissabte a La Sinia amb el nostre Juvenil A. Rebia la visita del Manresa FS B, filial d’un equip de Juvenil Nacional com va ser la Unión la jornada previa, que venia com líder del grup i amb ple de victòries. Un prova immillorable per poder calibrar com batega el projecte del Juvenil A d’aquesta temporada. I hem de dir que  aquest equip està molt viu, camina, lent i a vegades no molt eficient, però no s’atura i si algú es para (del propi equip o algun rival) quedarà lluny. Els primers minuts del partit van ser com una presentació de propostes. Els del Bages tenien clara la seva idea ofensiva i amb un nivell tècnic elevat aconseguien assentar fase ofensiva al camp molinenc que havia sortit una mica rígid al camp.

Per la part local es feien forts amb inicis d’atac amb molta claredat però sobretot amb un aspecte que es va fent tònica habitual: la seva pressió a dalt. El domini de l’eix central amb el tercer home li facilitava recuperacions en avantatge que no aconseguia materialitzar. En aquest part podríem parlar de gran labor del porter rival però també es certa que molts del xuts efectuats anaven a espais accessibles o es feien des d’una distància massa llunyana fruit de certa ansietat al veure que no s’anota. Important que l’equip sàpiga digerir aquesta realitat ja que en aquest esport el rati d’ocasions/gol sol ser de mitjana 4 a 1. De totes formes els fets en aquesta primera part (potser la millor de la temporada) es surten d’aquesta dada. Prop de 20 xuts a favor, amb 2 pals de Gerard Pijuan, per només 3 ocasions rivals.

L’estratègia es rematava tota, es robava alt i es finalitzava i en general molta verticalitat i claredat en tot allò que tractàvem de fer. Però això és futbol sala i en cap lloc diu que 4 ocasiones clares es canviïn per un gol dubtós així que es va arribar al descans amb el mateix resultat que es va iniciar el partit.

En situacions així costa iniciar les segones parts. És com si es tingués una mena de sostre de cristall a nivell mental però sobretot perquè el rival, si es del nivell del Manresa, ajusta aspectes i competeix de veritat. Així va ser. Tot i seguir portant la iniciativa i tenint més opcions s’anava equilibrant el partit. Els bagesans van pujar la seva agressivitat en pressió i tractaven de jugar més llarg per no tenir tantes pèrdues en camp propi. Passaven els minuts i semblava impossible que el partit continues empatat a 0. Els molinencs van tenir una falta indirecta a la frontal que no van aprofitar i un minut després amb una llançament llarg Oriol Cano agafava la pilota una mica fora de la seva àrea i es convertia en la mateixa falta, però de manera directa, pel Manresa FS. No van dubtar i amb un fort xut aconseguia el 0-1 que queia com una garrotada a les espatlles d’un equip que havia portat el pes del partit.

Quedava temps però ja no es generaven tantes ocasiones. Si aquest juvenil té  alguna característica que comença a ser definitòria del grup es la seva confiança de que tot és al seu abasta sempre i quan vagin tots a una. Com a punt clar d’això es la presència de David Fernández, jugador debutant en la categoria i que juga al Juvenil B, que va assistir al partit com a possible suport dels seus companys si fos necessari. No va poder disputar cap minut però tenim clar que part de la victòria també es d’ell per l’exemple de vinculació que va ser per la resta i que va fer que no es guardessin res. Continuem. Costa encaixar un gol en el context que hem comentat i els de blau ho van patir durant 4 minuts. Per sort Cano no es va anar del partir i va salvar al seu equip amb 3 aturades de gran nivell. Està tornant l’Oriol? Pot ser. Quedant 8 minuts i aprofitant una falta a favor el M99 va demanar temps morts per preparar-la i anunciar la iniciativa de sortir amb porter jugador els últims 5 minuts. Es va arribar fins aquesta frontera sense ficar gol i tota la falta de fortuna prèvia es va girar en un segon. En una pilota que lluita Pagès on aconsegueix un córner i que era l’ideal per sortir amb porter jugador treu ràpid a Guille que pressionat i fent bona la frase de Bill Shankly que en cas de dubte d’on enviar la pilota millor ficar gol i després ja discutim va xutar a portar que va acaba entrant mossegada. No sabem si Victor Esteban va tocar-la o va ser el defensa fruit de la recerca d’aquest però s’havia empatat el partit. Quedaven tres minuts i tocava decidir que es volia, si guardar un punt o anar per dos més. Aquest juvenil no dubta i continuava amb porter jugador. Va disposar de dues ocasiones clares però res.

Ja hem dit que no és un equip eficaç aquest. El partit en aquest punt podia caure per qualsevol dels dos costats. Xuts llunyans del Manresa que Cano rebutjava i una transició de Gerard contra el porter on rematava massa alt feien pensar que el resultat seria un empat però lluny de la realitat. Quedaven només 20 segons (consultat amb l’àrbitre) i tenia un corner a favor Manresa. Calma en marcar jugada, en treure i en la part molinenca frustració per no poder guanyar. Remat de corner al segon pal i de nou córner. Ara si semblava que s’acabés, de fet ho van pensar tots els jugadors rivals que van executar una jugada sense cap balanç defensiu i on després d’una disputa molt contundent per Pagès aconseguia cedir la pilota a Gerard que se la llençava llarg per trobar-se de nou contra el porter com succeïa dos minuts abans. Era per fi la situació desitjada tant de temps de baixa. 1xP a l’últim minut per donar la victòria al teu equip. En una situació així el duel és més mental que tècnic o físic. Si tu creus que fallaràs el porter es fa molt gran i potent però si tens la convicció que anotes el porter es fa petit i lent. Efecte embut. No va dubtar Gerard que fins i tot va semblar que podia apropar-se més o tractaria de regatejar al porter i amb una puntera molt ràpida anotava el 2-1. Tota la banqueta, que va aixecar-se amb la contra, va embogir com poques vegades l’hem vist i corria en bloc al corner per celebrar el gol tots junts. O quasi. L’entrenador entrava a la pista per celebrar amb ràbia el gol i el seu ajudant quedava en terra de ningú amb la seva llibreta d’estadístiques anul·lades pels 3 minuts final de pur futbol sala viscut. Aquestes situacions son les que fan afició (la grada va esclatar també) i expliquen perquè és tan potent aquest esport.

Tercera victòria consecutiva –compte- i ascens fins la segona plaça empatats amb el líder, CET 10. Si fem un anàlisis fred dels gols d’aquest equip tenim un bon resum: porta una mitjana de 2’75 gols a favor i 1’75 en contra. Guanya, però per un. En la part defensiva compleix de sobra i en la ofensiva diríem que una mica just si l’enfrontem a la quantitat d’ocasions que genera. Si fem zoom en els gols a favor i la seva producció en punts obtindríem una veritat indiscutible: en els últims 5 minuts dels partits ha ficat 5 gols que s’han traduït en 8 punts. Aquesta dada ens diu moltes coses (perseverança fins al final, certa fortuna, determinació) però sobretot ens mira de front i qüestiona: es això sostenible moltes més jornades?

Esperem poder parlar d’una victòria dels juvenils sense arribar a aquests límits cardíacs.

Però si s’ha d’arribar que sigui tots junts.

Bateguem.

Van jugar Naval, Cano, Blaya, Guille (1), Pagès, Victor Esteban, Victori, Tubau, Pijuan(1), Adrià Caparròs i David Fernández 

CFS LA UNIÓN 1-2 JUVENIL A

juvenilA union

Al final de la crònica de la jornada anterior parlàvem d’un partit molt dur i competit el d’aquest diumenge a Sta. Coloma i així va ser. Per sort també es va complir el nostre desig i va arribar la primera victòria com a visitant a una lliga, que de nou, demostra la seva dificultat en tots els minuts que es disputen. El rival d’avui era La Unión B, segon equip d’una formació històrica al futbol sala català i que té el seu equip “A” tercer a la divisió nacional, màxima categoria juvenil a Catalunya. Tècnics, intensos i amb bono fonaments.

Com en les dues jornades prèvies el Juvenil A del Molins99 va sortir molt endollat al partit i també -repetint les dues actuacions prèvies- va ser incapaç de materialitzar la seva superioritat en el joc i en ocasions en avantatge al marcador. Tubau, Victori, Pagès o Adrià Caparrós tenien situacions que bé per poc, o per la intervenció del porter o els pals no treien el zero al marcador visitant. En aquestes situacions es produeix una mena d’engany al cap. Per una banda es sent certa ràbia o desesperança puntual al no consolidar la iniciativa en la pista però al mateix temps, i de forma molt subtil, es produeix com una mena de conformitat amb les bones acciones més enllà del marcador. Aquest punt es perillós perquè el rival comença a refer-se per pura supervivència i a relativitzar la seva inferioritat ja que no ha encaixat i també perquè observa la petita minva en intensitat del rival que sembla conforme encara que no aconsegueixi fer distància anotant. A més segons com es desenvolupi el partit pot ser més perjudicial encara. El joc de la Unión era força directe cap al pivot i acompanyar aquestes jugades. La estratègia des de qualsevol zona del camp era l’altre eina i fruit d’una jugada de banda des de camp propi es van plantar davant Naval en l’ocasió més clara de la primera part. Però tornem als molinencs i el seu partit. Seguia aquesta dinàmica que igualava el gran desnivell inicial quan al minut 20, Victori va robar una pilota que el deixava en 1xP. Després de conduir quasi 30 metres va valorar que la millor opció era regatejar al porter i va fallar la finalització. De nou tornada a la desesperació general però el partit continua i justament a la següent jugada després d’un bon treball en segona jugada de tot l’equip va arribar de nou la pilota a Victori en igualtat que no va dubtar en aquesta ocasió: va conduir cap al centre i va xutar amb molta ràbia per fer el primer gol després de tocar el pal dret. L’entrenador rival es lamentava d’haver encaixat gol en l’ocasió menys clara quasi però Victori té aquestes coses. Es va arribar al descans amb un resultat just i fins i tot curt per la quantitat d’ocasions.

L’inici de la segona part va ser molt semblant al de la primera. Ocasions clares que no entraven i certa baixada d’intensitat amb un rival que aquest moment si que arribava del tot al partit. Especialment clara va ser l’ocasió fallada per Tubau després d’una bona estratègia de falta. Es comença a teoritzar que Tubau farà gol quan sigui essencial que ho faci perquè realment ocasions està tenint, seguirem atents. Com deien els jugador de la Unión tenien molta determinació en les seves opcions ja que es trobaven a una bona acció d’empatar i aquesta va arribar en un xut directe després d’una banda. Era el minut 37 i aflorava tot allò comentat al respecte de ser molt superior però no fer la distància. Només 13 minuts amb un rival creixent i un pavelló enorme que ressonava només en una direcció. En aquest punt es necessari reconèixer la tasca dels avui grocs: no es van precipitar en atac possibilitant transicions rivals i va saber mesurar les faltes en la pressió. Es nota que es massa aviat i el rival davant de poder puntuar no complicava el seu joc, el seu porter jugava directe al pivot i tractaven d’aprofitar el desordre creat. Això feia que no pogués els Molins més que atacar una defensa ben situada a 15m mentre el rellotge no s’aturava. Quedant 5 minuts els entrenadors van demanar temps mort i van apostar per sortir amb porter jugador. Podia haver sortit abans aquesta opció però encara no hi ha molt treball fet. No es van precipitar els juvenils i va madurar les situacions. Va ser després un de treure una banda on l’àrbitre no sabem que va xiular i va provocar que els locals es despistessin on Guille, jugador central a l’atac de 5 va saltar la passada al més profund, Victor Esteban el qual va fixar a porter i defensar i va cedir a Albert Victori, el porter jugador, per fer el perseguit 1-2. De nou remarquem la celebració de la banqueta quasi més gran que las dels jugador de pista. Quedaven 2 minuts i amb dues bones defenses els molinencs sumaven 3 punts merescuts però lluitats fins al final.

En aquesta part final de porter jugador, igual que en dues rotacions durant el partit, va jugar Gerard Pijuan. Tornava ahir després de 5 mesos de baixa i ho feia com a capità en un bonic gest del primer capità, Marca Blaya, i tot l’equip. Se l’ha trobat a faltar a Gerard i de mica en mica ha de seguir tornant al seu nivell. Compte: sense pressa, sense pausa.

Per la resta només fer una ampliació al títol d’aquesta crònica. L’equip està invicte i porta 7 punts de 9 possibles perquè juga amb fe. No una fe abstracta, aleatòria i que et fa submís i passiu sinó aquella fe que es la meitat de fets, que et mou amb més determinació, que et fa veure clar que les formes que tens, assolides durant molts entrenaments, son vàlides per aconseguir els que es busca. Però això sí, només si es fa al 100%. “No existen creyentes a medias” deia una pintada al carrer a prop d’un temple i no deixa de ser una realitat molt certa. La pròxima setmana aquest fe es tornarà a posar a prova amb la visita del líder del grup a La Sinia. Creiem, basant-nos en fets, que es competirà però seres realistes: millor veure-ho que fer promeses.

Continuem.

Van jugar Cano, Naval, Blaya, Victori (2), Guille, Pagès, Tubau, Víctor Esteban, Adrià Caparròs, David Fernànez i Gerard Pijuan.PIJUAN.
JUVENIL A 3-1 JOVENTUT LES CORTS

juvenilA joventut

Tractarem d’explicar el títol de la crònica en les pròximes frases. Afrontava el juvenil el seu debut com a local aquesta temporada 17-18 i va suar de valent per aconseguir la primera victòria de la temporada. Arribava amb la baixa per sanció de Ferran Carrasco i la ja coneguda per lesió de Gerard Pijuan que encara la part final de la seva recuperació. En un duel d’equips ascendits es va produir un partit intens, lluitat i que va ser una mostra del nivell normal esperable durant la temporada. La Joventut Les Corts arribava amb una victòria la jornada inicial enfront la Unión i va començar amb les idees clares amb la pilota i elevant la seva línia de pressió cada cop que podia.

Enfront el nostre juvenil mostrava un to més elevat al de la jornada de debut (esperable) i això es veia en la majoria de pilotes disputades que queien del seu costat. El rival, un equip amb conceptes clars, tractava de sortir jugant de 4 i aquesta dinàmica va anant afavorint als de blau que poc a poc es trobaven millor pressionant amb alguna recuperació que els possibilitava finalitzacions. No és aquesta una divisió on els rivals regalin res i va quedar palès quan el rival es va situar amb 4 faltes en només 10 minuts. Els molinencs començaven a generar situacions i sobretot a poder fer transicions i el rival no dubtava en aturar aquestes situacions. Aquest fet va condicionar una mica la seva defensa baixant-la a mitja pista i establint ja una dinàmica general on el Molins 99 atacava posicionament, tractava de recuperar agressivament si perdia i sinó pressionava dificultant moltíssim qualsevol progressió del rival. Fruit d’aquesta situació va arribar el primer gol del partit. Va ser mitjançant una bona jugada entre dos companys, Guille i Victori, que combinen força bé molt sovint. El primer va conduir per banda, va doblar bé la pilota a l’Albert que li va retornar de primera perquè aquest finalitzés de forma contundent a dalt. S’havia obert la llauna i semblava que el segon gol podia caure en qualsevol estratègia o situació de segona jugada però ahir no van estar molt efectius els juvenils de cara a porta. Va haver una petita baixada de tensió grupal que va possibilitar dues ocasiones clares dels visitants, una en una transició amb rebots i altre amb una falta d’unes mans de Naval fora de l’àrea en la seva única errada del partit. No va canviar el marcador i amb 1-0 es va arribar a la mitja part.

La tornada del descans va ser molt dolenta. Sense cap matís. En 4 minuts s’havien perdut tantes pilotes com en tota la primera part i el que resultava pitjor, la majoria en transicions. Aquest fet el volem aclarir per futures cròniques, quan parlem de pèrdues no ens referim a canvi de possessió quan dono una mala passada i surt fora del camp sinó a aquelles situacions que perdo la pilota i la té el rival en joc. És en aquest sentit quan diem que pèrdues en possessió son doblement greus ja que d’una superioritat teva, posem que 3 contra 2, el rival es troba de cop amb un 2 contra 1 a favor i un tercer jugador que ha recuperat sumant-se. Es van produir dues o tres ocasiones com la explicada seguides i va semblar que de cop els locals tornessin a adonar-se on estan: primera divisió. Aquí tots els equips tenen amor propi i lluiten els 50 minuts de la forma que els ofereix el partit i Les Corts ho va fer molt bé. Els canvis de la banqueta local no alteraven la seva iniciativa, sobretot corrent i més desorganitzats, i després de fallar dues ocasions molt clares van aconseguir un empat just als 11 minuts de la represa. Quedava quasi un terç de partit per veure qui s’emportava el premi. A partir d’aquí es va anant simplificant i asserenant el joc local i si bé no es feien moltes ocasions es va deixar de rebre-les també. Van ser 8 minuts on es començava a decantar, tot i no canviar el marcador, cap al costat dels blaus però van haver dos detalls que van fer demanar temps mort: el primer una ocasió molt clara per desconnexió total que el rival va fallar a portera buida i el segon i més important certa desesperança quan no es materialitzaven les opcions pròpies.

És contradictori ja que realment en aquest esport generar un volum elevat de situacions sempre es tradueix al final en un gol però s’entén l’angoixa quan veus que el temps s’acaba. Per això a vegades, encara que sembli contradictori, el millor per tancar el treball quan tens pressa es parar-te i tenir clar que has de fer. En aquest cas era senzill i es va verbalitzar. “Hem de ficar una de les que seguirem tenint, defensa de cinc i ficar un altre quan treguin el porter jugador.” No va ser dit i fet però quasi. Victori va generar un parell més d’ocasions de la nada on fa el més difícil i al final s’estavella contra un pal o rebenta la pilota al cos del porter rival i a la tercera -no sabem si pensat o forçat- va cedir la pilota a Pagès que marcava a porta buida a falta d’un minut. Gol molt celebrat i que reforça molt la idea essencial: equip. Quan la banqueta i la pista celebra tant un gol i tant units té bona pinta. Més si alguns dels jugadors no van gaudir de tants minuts a la segona part. Però quan es té clar que el benefici grupal omple el personal tot és més fàcil. La resta va ser com hem escrit abans: el rival demana temps morts, surt de 5, no ataca amb claredat i després de blocar Naval un xut fa un servei llarg a Pagès que afusella al porter jugador per...agafar el refús i marcar a porta buida el gol que certificava la primera victòria de la temporada.


És possible que aquest grup fa dues temporades hagués encaixat més d’un gol en el tram que es va desendollar del partit. I és quasi segur que no hagués pogut tornar al partit de forma serena i contundent però aquest aprenentatge ha tingut el seu temps per produir-se i els fruits arriben encara que sigui a l´últim minut. Victòria de perseverança i autoeficàcia en el que es treballa i en el company del costat. Propera jornada visita al camp de la Unión, rival que encara no ha sumat però que ha perdut per la mínima els dos partits. A Santa Coloma de Gramenet, possiblement el poble on la paraula competició dins del futbol sala va intrínseca. Dues sessions per millorar molt. Ara un dia a gaudir del treball exigent i constant que té premi. Bon auguri per dies molt durs que vindran però on la resposta sempre estarà del costat d’un Juvenil A que es fa la pregunta cada dia de partit: ¿a què hem vingut?
Més.

Van jugar Naval, Blaya, Victori, Guille (1), Tubau, Pagès (2), Victor Esteban, Adrià Caparrós i David Fernández.

Javier Aguilar renova amb el Molins99

L’actual delegat del Senior A, Javier Aguilar,  ha renovat el seu compromís amb el club per dues temporades més, seguint les passes de l’entrenador, Juanjo Amigo. Des del club volem agraïr la gran tasca que realitza cada dia a La Sinia. És una peça clau per l’equip i pel club. Gràcies Javi.

javier aguilar renueva

Juanjo Amigo renova amb el Molins99

La junta directiva vol anunciar la renovació de l’actual entrenador del primer equip per les properes dues temporades. Amb aquest compromís el club vol consolidar la proposta de treball amb la intenció de donar estabilitat a l´equip i anar incorporant els jugadors que arriben de la base.

juanjo amigo renueva