AECS L’HOSPITALET 2-3 ALEVÍ B

Espectacular partit del nostre Alevi B a una pista tant difícil com és la de l’ AECS Hospitalet, segon classificat a la lliga i clar candidat a l’ ascens a primera divisió.
Certament l’equip local presentava una alineació amb una baixa molt sensible,l’absència del killer local en Victor Peréz els restava pólvora al davant però els nois del Josep Rodriguez han fet un partit per enmarcar i en cap cas es pot restar mèrits a una victòria treballadíssima on la concentració, l’esforç i la qualitat que tenen ha sigut omnipresent.

Recordar que l’equip venia d’encaixar una dolorosíssima derrota a la pista del Casp ( crec que si, que d’allò en podem dir pista) on un equip molt competitiu i guerrer com pocs,ens va passar per sobre com un carro de combat blindat. No fa el cas que a més, van pasar altres coses que no cal esmentar.

Tornant a la jornada que ens ocupa, només començar, es va veure que l’equip havia oblidat la desfeta contra el Casp i malgrat jugar a la pista d’un dels cocos de la categoría, els nanos van sortir sense complexes fent el futbol que el Mister vol on el posicionament i el toc de pilota contrarestaven la pressió a dalt de l’equip contrari. L’Aecs va intentar asfixiar el Molins durant els primers 5 minuts els quals es van fer eterns. Els nostres, una vegada i una altra, jugaven i combinaven intentant sortir amb pilota controlada tot i que sense massa èxit però en cap cas es van arronsar i a base de pit i cervell a poc a poc es desferen de la pressió i començaren a “ visitar” l’àrea de l’ equip contrari. Fruit de la feina ben feta en Jan ( ja en van 20) perforava la porteria local establint el 0-1 al minut 7. Durant aquest periode l’equip va desplegar el seu millor futbol. A diferència d’altres jornades van moure la bola molt més rápid, combinant entre companys quan tocava i arriscant i driblant quan era el moment. Només faltava tenir instint assassí per rematar el rival, aspecte del joc que s’ ha de treballar encara, però ves per on que en una d’aquestes jugades on els crítics ens queixem de que cal estar atents als rebuigs, el Marc Badia,estirava la cama al minut 11 per fer el 0-2. Quedava un món per arribar al descans i els que patim ja haguéssim marxat cap a casa. Honestament, n’hi Havia per fer un Joan Gaspar i tancar-se al lavabo. L’aleví B però, va seguir apretant i va poder sentenciar si bé és ben cert que els nostres porters també hagueren d’emplear-se a fons i foren decisius mantenint l’equip viu amb parades de mèrit. Així s’arribava al descans. Que important és tenir dos porterassus en aquest esport !

La segona part començava com es previa. El segon classificat no tenia més remei que apretar però els nostres no van perdre la compostura. Malgrat tot, l’AECS aprofitava el primer error del matí per retallar distàncies. El nostre tanca , com a últim home, perdia la pilota en un dribling i el rival aprofitava per afusellar sol en Guillem B el qual rebutjava la pilota apuntant-se una parada increible, però la nostra defensa, en un dels pocs errors, s’ho mirava enlloc de lluitar per endur-se el rebuig el qual acabaria guanyant el capità local, ara si, batent en Guillem el qual poca cosa va poder fer per evitar-ho.
I així arribavem on no voliem, amb el 1-2 amb 19 minuts per endavant. Canguelo total ! .

Malgrat tot ,els visitants van seguir jugant i provant-ho una i altra vegada, sense defallir i les ocasions van arribar però aquest cop sense sort i l’ Hospitalet va seguir s apretant i va trobar de nou el premi al minut 37 quan van signar el segon gol després de robar una pilota. Quedaven 13 minuts i es va entrar en una fase de “ toma y daca” on els dos equips van intentar guanyar el partit. Realment el Molins va poder sentenciar molt abans però vam haver de patir fins al minut 48 on vàrem aprofitar el llançament d’una falta. Mancaven 2 minuts i el Mister va tirar d’estratègia per intentar desequilibrar la balança però donant llibertat a l’Àlvaro per decidir a última hora el que millor l’ hi semblés. I així va ser, l’ Álvaro va fer la millor de les lectures i veient que l’equip contrari (inclòs el porter) marcaven aferrissadament l’entrada del Jan i crec que també del Guifré cap al segon pal, va optar per xutar directament a porta a mitja alçada agafant el porter contrari a peu canviat. Golàs , bogeria visitant i èxtasi !!. Com deiem el passat diumenge tot l’equip va fer la feina encomanada però cal destacar el nostre dorsal 29, Álvaro Garcia Pérez. També hagués calgut destacar-lo si no hagués fet aquest gol decisiu. L’ Álvaro és d’aquells jugadors que no fa soroll però que sempre hi és. Estil sobri per definició, talla les envestides de l’equip contrari com pocs, no s’amaga i puja amb pilota controlada amb elegància quan el joc ho demana. Generós , sacrificat en l’esforç i amb un xut potent( ja va fer un gol apoteòsic en el passat partit de copa) avui s’encarregava de marcar les diferències quan l’equip més ho necessitava.
En fi, alegria absoluta i 3 punts més al sarró.

Els nostres herois:

29 - Álvaro Garcia i Pérez
31 - Bru Roig i Pascual
34 - Guifré Contijoch i Català
35 - Guillem Beumala i Cedó
36 - Guillem Mir i Baró
41 - Marc Badia i Ferreres
42 - Marc Peréz i Galvan
43 - Marc Jimenez i Ramos
46 - Jan Beumala i de la Flor (cap)