Primera victòria del nostre juvenil a al camp del CE Barri Riera B (0-7)

RieraB JuvenilA 1

Aquest diumenge 20 d'octubre, en jornada matinal, el Juvenil A es va desplaçar a la pista del Club Esportiu Barri Riera B de Cornellà.

Aquest partit havia de servir per començar a recollir el fruit dels bons entrenaments que s'estan duent a terme al llarg d'aquest inici de temporada. I també per trencar aquesta dinàmica que s'havia iniciat de dues derrotes als primers partits de la Lliga.

Els molinencs van sortir molt centrats en el què havien de fer. La pilota es movia amb la velocitat necessària, buscant les bones passades, sense precipitar-se i amb una pressió alta que creava incomoditat al rival y dificultava totalment la seva sortida. Aquesta bona circulació de la pilota va crear des de bon inici clares ocasions de gol. D'aquestes, i ja en el minut 3 de la primera, es va aconseguir marcar i posar-se per davant.

Els de Cornellà anaven constantment darrera la pilota, fet que no els permetia tenir ocasions clares de gol. I les poques vegades que s'apropaven a la porteria molinenca ho feien amb poc perill gràcies a la intensitat defensiva del Molins 99.

Aquest clar domini del partit feia que els jugadors molinencs gaudíssin de moltes ocasions que mica en mica s'anaven transformant, fins arribar a un clar 0-3 al descans.

La segona part no va canviar el devenir del partit. Els molinencs tenint la pilota i les ocasions i els jugadors locals aproximant-se a la nostra porteria degut a petites errades defensives, però sense crear perill.

Així, i amb bones jugades col·lectives, els gols anaven arribant fins aconseguir el resultat final de 0-7. Aquesta victòria, però també les bones sensacions amb les que van sortir els jugadors, han de servir per seguir treballant per aprendre i guanyar partits en aquesta categoria tan complicada.

RieraB JuvenilA 2

Gols: 2 Pau Pongiluppi, 2 Jordi Prats, Alex Martínez, Roger Costa i Adrià Blanco

Crònica d'Òscar Navarro

Segona derrota del Juvenil A

Molins 99 A 1-2 AE Vedruna Puigcerdà 

JuvenilA Puicerda

El passat dissabte el juvenil A jugava el primer partit de la temporada a casa. El partit havia de servir per treure el mal gust de boca de la primera jornada on els nostres van perdre per la mínima al camp de l’Olesa (3-2)

Els primers minuts de joc van ser d’igualtat absoluta, amb bones combinacions per part dels locals, contrarestades per bones actuacions defensives visitants. Els nostres van sortir molt endollats i amb una pressió alta ofegaven i dificultaven la sortida del Puigcerdà.

De mica en mica, els jugadors locals anaven imposant el seu joc de combinació i creaven vàries ocasions clares, però que no aconseguien materialitzar.

Però un dels tòpics del futbol és que si perdones ho acabes pagant i el Puigcerdà es va mostrar molt contundent de cara el gol. En un contraatac un dels defensors molinencs es va introduir la pilota a la pròpia porteria i poc després, en un xut que va treure les teranyines de l’escaire, van aconseguir el segon gol per marxat al descans amb un marcador de 0-2.

Calien els minuts de descans  per aclarir conceptes i sortir a escurçar distàncies.

La segona part va ser ben diferent. Els molinencs van posar una marxa més i el perill voltava la porteria visitant. Malgrat això, la punteria no va ser el fort i les ocasions no es culminaven. Finalment, a falta de menys d'un minut i jugant de 5, el Roger Costa marcava el 1-2.

Aquest gol posava emoció al partit, però el premi arribava massa tard per poder empatar el partit. 

Es marxa del partit amb una derrota davant d'un dels teòrics equips capdavanters de la lliga, però amb bones sensacions en quant a posicionament a la pista i pressió. 

A partir d’ara, caldrà posar-se el vestit de treball i continuar entrenant per poder millorar en els aspectes necessaris per aprendre i sumar victòries.

J25. Compte enrere: ja

Juvenil A 1-2 FS El Pla (Albert Tubau)

JuvenilA elPla

El Juvenil A perd quan ho tenia més de cara i deixa la lliga en safata a rivals que ha superat en duels individuals.

Amb tota la provisionalitat que pot tenir aquesta crónica restant una jornada en un campionat de bojos ahir va ser un dia molt dur pel juvenil A. Rebia de local al Pla de l’Hospitalet amb l’objectiu de sumar un punt per seguir dependent d’ell mateix de cara a l’última jornada i no ho va aconseguir. En cas d’haver guanyat els 3 punts en joc haguès tingut un escenari inmillorable de cara a l’última jornada on evitant la derrota acabaria campió.

Derrota després de tota una volta sense perdre davant del mateix rival que ho va aconseguir per últim cop. En aquesta volta només s’han empitjorat dos resultats: el d’ahir i davant DMS. És aquest gran treball el que dona l’opció de ser jutge i part de la lliga en la última jornada. I té un context força retorçat davant seu: si Penya Esplugues guanya els juvenils d’Òscar i Dídac no tenen opció de sortir campions però el mateix Esplugues necessita del Molins99 que impedeixi la victòria del CET 10 per ser campió. I en tot aixó apareix La Prosperitat que si es repetissin els tres resultats de la primera volta seria ell el campió. I el Molins99 que té? Doncs esperar que Penya Esplugues no guanyi i anar a CET 10 a reclamar el que cregui merèixer.

Van jugar Cano, Blaya, Guille, Pijuan, Victori, Tubau, Pagés, Carrasco, Victor Esteban i Caparrós.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

J24. Compte enrere: llestos

CFS Esparreguera 2-4 CFS Molins99 (Ferran Carrasco, Albert Victori, pp i Gerard Pijuan)

esparraguera juvenil a

Tres punts vitals en un partit jugat al límit on la victòria no va arribar fins al minut 49. L’empat del lider diumenge deixa colíder al M99 i -quasi- tot pendent del seu enfrontament en la última jornada.

Va començar el partit amb un Molins99 que presentava una diferencia molt substancial respecte a la seva imatge habitual. La defensa a mitja pista. No era una mesura especulativa sinó el record del partit d’anada (on va patir la derrota més abultada de l’any): va rebre 3 gols en passades a l’esquena. Enfront un Esparraguera que pujaba la pressió al màxim degut a la seva classificació a la taula (penúltim i a 6 punts de la salvació). Les primeres jugades van fer semblar que l’aposta molinenca era bona pero va ser un miratge. Ningú pot sostenir el que no és durant gaire temps i a mesura que passaven els minuts els locals rebien amb satisfacció els metres cedits però més encara la indefinició quan el Molins99 volia pressionar ...

El pròxim es l’últim a La Sínia. Dissabte a las 17h contra el Pla, que va guanyar-los a l’anada, però a La Sínia sempre passen coses que es recorden. Per res del món ens ho perdríem. I tú?

Van jugar Naval, Tubau, Pagès, Pijuan, Victori, Blaya, Carrasco, Victor Esteban, Guille, Caparrós i Cano.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

J23. Compte enrere. Preparats (?)

Juvenil A 5-0 FS Montsant (Albert Victori x3, Víctor Esteban i Adrià Caparrós)

juvenilA monsant

Victòria còmode com a local que sumat a la punxada del líder retorna l’opció de dependre de si mateix al tram final del campionat.

Des del primer minut de partit es va veure una serietat i concentració digna de la situació. Hem de recordar que es jugava contra el cuer del grup, el FS Montsant, que es juga la salvació i que també hem d’apuntar que va sortir molt concentrat però lluny de relaxacions prèvies el que va succeïr va ser tot el contrari.


Van jugar Cano, Blaya, Pagès, Guille, Victor Esteban, Naval, Victori, Pijuan, Carrasco Tubau i Caparrós.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

J21. Lògica ciclista.

CFS Molins 99 8-3 Penya Esplugues (Albert Tubau, Guille Papiol, Albert Victori x2, Marc Blaya x2, Gerard Pijuan y Pp)

juvenilA esplugues

Victòria contundent del Juvenil A en el seu millor partit com a local contra un rival directe de tota la temporada.

Dijous es va viure a la Sinia un partit d’exigència màxima. Com si es tractès d’un port de primera categoria s’enfrontaven el segon, Penya Esplugues, contra el tercer. Cap marge per la punxada.

En aquesta jornada el Juvenil A va fer un altre acceleració fins col·locar-se en solitari en segona posició a falta de 5 jornades. Tenint en compte que té l’opció de jugar contra el lider que li treu només 3 punts podem dir que depenen d’ells mateixos.

Van jugar Naval, Tubau, Pagès, Pijuan, Victori, Blaya (c), V.Esteban, Guille, Carrasco i Caparrós.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

JUVENIL A 7-2 CEFS PROSPERITAT

juvenilA prospe


Victòria contundent del Juvenil A amb una segona part rodona en tots els aspectes.

Partit en el día central de la Fira de la Candelera on el juvenil A es va voler sumar a la festa en un partit molt disputat sobretot al primer temps. Alternatives al marcador, dues parts molt diferenciades i 9 gols (alguns d'ells d'excel·lent factura) van configurar el millor partit del 2018 amb diferència. L'inici de la segona volta té l'afegit que els equips es coneixen d'un primer partit. En el cas que ens ocupa va correspondre amb el debut a la lliga i ho vam deixar relatat aquí: anada.

Per la natura i transcurs que va tenir aquest matx així per la situació a la taula ens trobavem amb un partit força incert o millor dit, que havia d'aclarir alguns dubtes. A més sent pràctics existia un objectiu molt clar que era millorar l'empat de l'anada. Si també li afegim que portava 3 jornades sense guanyar, més de mes i mig, i que estava seté a la taula podem dir que l'enfrontament tenia tots els ingredients per a ser crucial. Aquesta pressió extra sol sentar bé a aquest equip i així es va veure a mesura que passaven els minut de partit.

L'inici va ser d'autoritat per part local amb una primera rotació de tots els jugadors molt dominant tant espcialment com d'iniciativa en el joc. Sempre partint d'una pressió molt compacta i uniforme anaven encadenant recuperacions avançades i finalitzant tot el que podien. L'equip ha acceptat que no té gaire efectivitat i que necessita molts xuts per marcar i en lloc de tenir dubtes aquest fet va que siguin més fluides i naturals les finalitzacions i sobretot no rebre transicions. A més Prosperitat a l'anada va fer molt mal en aquest punt (3 gols) i estaven sobre avís. Tot i el bon inici al minut 12 es va produir una jugada que semblava un deja vú: Albert Victori era objecte de falta que no s'assenyalava i en la ràpida transició aconseguia avançar-se es visitants. Potser per jugar de local o pels avenços que ha fet en l'apartat mental l'equip però la reacció va ser l'oposada a la primera jornada. No es va descentrar l'equip i només dos minuts després Gerard Pijuan anotava de falta assajada un dels millors gols de la temporada per tot l'escaire. Els minuts següents van ser de domini aclaparador local i podía haver tornat a marcar però a vegades el porter i altres algun jugador frustraven el gol. El partit va anar pujant en intensitat i en una mala reacció Gerard va deixar anar la cama i l'àrbitre va assenyalar falta a la frontal de l'àrea. El capità rival no va desperdiciar el regal i va fer l'1-2. Aquesta ràbia va encendre l'equip de nou i en una jugada individual d'empenta i força Albert Victori va arribar a la seva cita setmanal amb el gol. Quedaven 4 minuts i l'entrenador rival va demanar temps mort i en una decisió que pot tenir moltes interpretacions va sortir amb porter jugador, va generar 3 situacions de perill i va veure que tenia possibilitat de fer mal amb aquesta alternativa. Entre alguna decisió discutible de l'àrbitre i converses entre jugadors dels dos equips es va arribar al descans amb més temperatura que la inicial.

En la segona part el Molins99 va sortir mentalitzat de la regla que ha complert aquest any: si encaixa només dos gols no perd i sovint sol guanyar. Tota regla té excepció i aquesta va ser la derrota 1-2 contra l'AECS però en el cas que ens ocupa va veure que sense dos regals seus (ben aprofitats pel rival clar) aniria per davant al marcador ja que el rival havia fet 3 xuts entre pals en el primer temps. Aquestes situacions fan que un es refermi en el que va fer i busqui erradicar concessions al rival. Es va reanudar el partit i al pla dominant que tenia va afegir el punt de desordre que tenen alguns dels jugadors de l'equip. Al minut 3 de la repressa Albert Pagés va lluitar una pilota dividida i quan la va controlar va començar per regatejar rivals al mig del camp, primer per conservar la pilota i després ja avançant, com si estigues fugint va superar altre jugador i quan va arribar al porter també el va deixar clavat per ficar quasi sense angle el gol que per fi situava als de blau per davant. Aquest gol va provocar de nou que el rival sortís de 5. Repetim que quedaven 22 minuts i només perdien d'un gol perè utilitzaven aquest arriscat recurs. Valorem que la dificultat en generar ocasions i la necessitat de parar el bon ritme dels locals va fer decidir al rival de sortir amb porter jugador. Per alegria dels locals Adrià Caparrós va llegir bé la idea del rival i en la primera jugada va tallar la pilota i va xutar per fer el 4-2. Aquest gol va deixar molt tocat al rival i un Molins que no parava de creixer aprofitant la dinàmica a favor va fer el 5-2 a través d'Albert Tubau que amb silenci pero sense parar segueix donant números a favor. Tot i els dos contratemps Prosperitat insistia amb el porter jugador i en una recuperació elevada Guille va assistir per a que Victor Esteban, per fi, tornès a fer un gol. En aquest punt els visitants es van desendollar mentalment del partit i els de blau, gaudint de tot el que es pot fer dins del 40x20 seguien sense baixar el ritme i fruit d'això va tancar el marcador Albert Victori després de l'assistència de David Fernández, més conegut com Tope, en una bona acció de pivot. Restaven encara 11 minuts i fins al final es van veure quartets i posicions dins de la pista no habituals. La cerca d'alternatives i variables ha de ser constant per tal d'aturar futures eventualitats. A més van poder sumar més minuts de competició jugadors que no solen tenir tantes opcions sense minvar el nivell a la pista in seguint molt endollada la banqueta. Aquest fet podría ser el millor resum de la situació mental i esportiva que té l'equip a dia d'avui.

Inici excel·lent de la segona volta que que deixa al Juvenil A cinquè a la mateixa distància del líder, 6 punts. De nou toca cap de setmana sense competició per les festes de Carnestoltes que hauria de ser aprofitat per recuperar jugadors tocats i seguir progressant de cara a qualsevol partit, ara sí per la compta enrere que existeix, de tot o res. Fins al diumenge 18 al camp de la Joventut Les Corts hi ha temps però si no s'edifica sobre ell no servirà de res aquest gran partit, potser el millor com a local pel desplegament i constància mostrada, en una visita que es preveu molt complexa.

Treball.

Van jugar Cano, Tubau, Pijuan, Pagès i Victori. També van sortir Guille, Blaya, Caparròs, Victor Esteban, Tope i David Naval.
AJ PLA 3-2 JUVENIL A

juvenilA pla

Segona derrota consecutiva del Juvenil A davant el cuer del grup que els situa sisens.

Farem servir les diferents acepcions de la paraula. Plans como superfícies amb poc relleu i plans com conjunt d'idees o estrategias predissenyades per aconseguir quelcom. En ambdues explicacions trobarem el juvenil A aquesta jornada que, com no podía ser d'altrer forma, va perdre davant d'un Pla molt seriòs amb un pla molt clar. 

Quan s’ha patit una ferida greu no tots els danys son visibles a simple vista. El més grans són mentals i ataquen directament a l’essència d’un mateix. No és només el dany patit sinó la idea de que aquest dany es pot tornar a patir en qualsevol altre moment resulta més incapacitant. Es busquen patrons, situacions similars i es desenvolupa una hipersensibilitat a qualsevol situació adversa. Dintre d’aquest grup de situacions o condicions adverses podem incloure absències de companys, petites condicions físiques, bones actuacions dels rivals o fins i tot l’horari del partit. I de forma molt súbtil, a partir d'aquí, no es finalitza amb la seguretat d'abans, s'afronten els duels individuals amb dubtes que el rival aprofita i fins i tot no es confia en donar passades que abans sortien de manera natural. Alienació total. No existeix vulnerabilitat més gran que la pròpia percepció d’aquesta circumstància.

Des de l’inici del partit es va veure una diferencia molt clara respecte a la majoria de partits previs. L’habitual pressió que sempre li donava rèdits no feia pessigolles al rival. Cap recuperació de perill sinó  el contrari: resultava una facilitat per a arribar a situacions de perill per part del Pla. Aquestes ocasions no sortien de treballades sortides de pressió ni grans combinacions. Amb un control orientat i una arrencada amb determinació aconseguien trencar línies. No ja la pròpia marca, tot el sistema defensiu fins plantar-se davant del porter, en aquesta part Ferran Llopart per la baixa de David Naval, amb una facilitat que trencava la confiança i la certesa en la tàctica pròpia. Poca tensió a la pista i nul·la agilitat a la banqueta per no variar aquesta situació. A mesura que passaven els minuts creixien els locals i els visitants tenien alguna situació que sempre finalitzaven per por a la transició rival.

Després del temps mort demanat a l’equador de la primera part va pujar l’agressivitat i amb aquesta alguna falta quan el rival superava. Fruit d’un va avançar-se El Pla amb una facilitat impròpia d’aquest juvenil. El jugador només havia d’empentar la pilota a porta buida a mig metre d’aquesta. El gol va activar una mica als molinencs i tot i que van poder encaixar algun gol més van gaudir d’alguna situació més. Bones intervencions de Ferran no ho possibilitaven. I en l’última que va tenir es va tranquil·litzar una mica i va definir mitjançant Guille un bona assistència de Victor Esteban. Aconseguia arriba al descans amb un empat que era un botí molt gran vist el transcurs de la primera part i les sensacions que desprenien tots dos equips.

Va sortir el Molins99 amb un altre to la segona part, va baixar la defensa a mitja pista per compactar-se i poder sortir amb espais i certament li va funcionar força bé. El Pla no tenia els espais del principi per generar superioritats amb conduccions i quasi no s’apropava a la porteria defensada per Cano. Va cometre l’errada de fer una cessió al porter que no es va aprofitar. De fet l’ocasió més clara va ser en un 2xP con molinenc que no es va poder materialitzar en un gol que hagués canviat molt la dinàmica del matx. Tampoc van tenir gaires més ocasions els de blau i en una pilota llarga del rival que va tractar de refusar un defensa que va quedar clara per l’1XP que no va fallar. Bona definició amb un porter venut. El 3-1 va ser diferent. Un xut de banda amb no gaire angle que toca el pal i entra. Tenint en compte que en aquestes situacions hi ha dos jugadors simulant una mitja tanca més el porter podem parlar de que es podia haver fet més. 

Des d’aquest punt i restant aproximadament 10 minuts es va apostar pel porter jugador. Va ser Marc Blaya l’encarregat, en absència d’Albert Victori, de portar a terme aquest rol. I en la primera jugada va tenir una ocasió molt clara que va xutar massa centrat al cos del porter rival. Les situacions de perill van anar minvant davant d’un rival ple de confiança i amb dos gols de matalàs fins a la jugada que va matar el partit. En una pilota dividida Ferran Carrasco va mesurar malament i va entrar amb molta contundència fent falta al jugador rival. Ja tenia una targeta i la segona era segura, però l’àrbitre ho va interpretar com joc brusc-greu i va treure-li targeta vermella directa que significarà sanció. El partit es va anar consumint aguantant la inferioritat sense encaixar ja que el rival no va finalitzar i quan es va tornar a jugar amb igualtat es va donar una altre jugada de 5 força accessible on David Fernández va fer el 2on gol. I final amb 3-2.  

La pròxima setmana partit contra el líder, el qual contra tot pronòstic va caure com a local aquesta jornada. Rectifiquem: a aquestes alçades no podem parlar de contra o a favor respecte els pronòstics. Cada partit ha esdevingut una història puntual i concreta que en la mesura que s’afronti així tindrà un final o altre. Sembla que queda molta lliga per competir però com el juvenil pensi això ja ha perdut el següent partit. La condició que mes afavoreix ensopegar es fixar la vista a més de 10 m en lloc de als 3 pròxims.

Des de que van encadenar tres victòries seguides es va perdre el contacte amb la competició. Potser la situació de cuers dels rivals, potser mandra, potser condició física, potser eines tàctiques o mentalització per part del cos tècnic. Potser, potser, potser. Massa potsers per un equip que sempre tenia clar on anava i ara sembla haver pedut la senyal GPS com si estigues en un túnel sense fi. 

Existeix el rumor que dins del vestidor es pregunten “A què venim?” abans de cada partit. Com no es situïn mental i animicament en aquesta premissa novaments des dels pròxims entrenaments potser hauran de preguntar-se “A qué veníem?” ja que cauran en la indefinició de la classificació. Però més important que on ets i/o on vas es saber qui ets i aquest punt comença a difuminar-se fins al punt que no es reconeixen en trets de sempre.

Molt intrigats per la com respondrà el grup.

Confiem(?)

Van jugar pel Molins99 Llopart, Blaya, Pagès, Pijuan i Ferran. També Victor Esteban, Guille, Cano i David Fernàndez.