J25. Compte enrere: ja

Juvenil A 1-2 FS El Pla (Albert Tubau)

JuvenilA elPla

El Juvenil A perd quan ho tenia més de cara i deixa la lliga en safata a rivals que ha superat en duels individuals.

Amb tota la provisionalitat que pot tenir aquesta crónica restant una jornada en un campionat de bojos ahir va ser un dia molt dur pel juvenil A. Rebia de local al Pla de l’Hospitalet amb l’objectiu de sumar un punt per seguir dependent d’ell mateix de cara a l’última jornada i no ho va aconseguir. En cas d’haver guanyat els 3 punts en joc haguès tingut un escenari inmillorable de cara a l’última jornada on evitant la derrota acabaria campió.

Derrota després de tota una volta sense perdre davant del mateix rival que ho va aconseguir per últim cop. En aquesta volta només s’han empitjorat dos resultats: el d’ahir i davant DMS. És aquest gran treball el que dona l’opció de ser jutge i part de la lliga en la última jornada. I té un context força retorçat davant seu: si Penya Esplugues guanya els juvenils d’Òscar i Dídac no tenen opció de sortir campions però el mateix Esplugues necessita del Molins99 que impedeixi la victòria del CET 10 per ser campió. I en tot aixó apareix La Prosperitat que si es repetissin els tres resultats de la primera volta seria ell el campió. I el Molins99 que té? Doncs esperar que Penya Esplugues no guanyi i anar a CET 10 a reclamar el que cregui merèixer.

Van jugar Cano, Blaya, Guille, Pijuan, Victori, Tubau, Pagés, Carrasco, Victor Esteban i Caparrós.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

J24. Compte enrere: llestos

CFS Esparreguera 2-4 CFS Molins99 (Ferran Carrasco, Albert Victori, pp i Gerard Pijuan)

esparraguera juvenil a

Tres punts vitals en un partit jugat al límit on la victòria no va arribar fins al minut 49. L’empat del lider diumenge deixa colíder al M99 i -quasi- tot pendent del seu enfrontament en la última jornada.

Va començar el partit amb un Molins99 que presentava una diferencia molt substancial respecte a la seva imatge habitual. La defensa a mitja pista. No era una mesura especulativa sinó el record del partit d’anada (on va patir la derrota més abultada de l’any): va rebre 3 gols en passades a l’esquena. Enfront un Esparraguera que pujaba la pressió al màxim degut a la seva classificació a la taula (penúltim i a 6 punts de la salvació). Les primeres jugades van fer semblar que l’aposta molinenca era bona pero va ser un miratge. Ningú pot sostenir el que no és durant gaire temps i a mesura que passaven els minuts els locals rebien amb satisfacció els metres cedits però més encara la indefinició quan el Molins99 volia pressionar ...

El pròxim es l’últim a La Sínia. Dissabte a las 17h contra el Pla, que va guanyar-los a l’anada, però a La Sínia sempre passen coses que es recorden. Per res del món ens ho perdríem. I tú?

Van jugar Naval, Tubau, Pagès, Pijuan, Victori, Blaya, Carrasco, Victor Esteban, Guille, Caparrós i Cano.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

J23. Compte enrere. Preparats (?)

Juvenil A 5-0 FS Montsant (Albert Victori x3, Víctor Esteban i Adrià Caparrós)

juvenilA monsant

Victòria còmode com a local que sumat a la punxada del líder retorna l’opció de dependre de si mateix al tram final del campionat.

Des del primer minut de partit es va veure una serietat i concentració digna de la situació. Hem de recordar que es jugava contra el cuer del grup, el FS Montsant, que es juga la salvació i que també hem d’apuntar que va sortir molt concentrat però lluny de relaxacions prèvies el que va succeïr va ser tot el contrari.


Van jugar Cano, Blaya, Pagès, Guille, Victor Esteban, Naval, Victori, Pijuan, Carrasco Tubau i Caparrós.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

J21. Lògica ciclista.

CFS Molins 99 8-3 Penya Esplugues (Albert Tubau, Guille Papiol, Albert Victori x2, Marc Blaya x2, Gerard Pijuan y Pp)

juvenilA esplugues

Victòria contundent del Juvenil A en el seu millor partit com a local contra un rival directe de tota la temporada.

Dijous es va viure a la Sinia un partit d’exigència màxima. Com si es tractès d’un port de primera categoria s’enfrontaven el segon, Penya Esplugues, contra el tercer. Cap marge per la punxada.

En aquesta jornada el Juvenil A va fer un altre acceleració fins col·locar-se en solitari en segona posició a falta de 5 jornades. Tenint en compte que té l’opció de jugar contra el lider que li treu només 3 punts podem dir que depenen d’ells mateixos.

Van jugar Naval, Tubau, Pagès, Pijuan, Victori, Blaya (c), V.Esteban, Guille, Carrasco i Caparrós.

Podeu veure la crónica sencera aquí.

 

JUVENIL A 7-2 CEFS PROSPERITAT

juvenilA prospe


Victòria contundent del Juvenil A amb una segona part rodona en tots els aspectes.

Partit en el día central de la Fira de la Candelera on el juvenil A es va voler sumar a la festa en un partit molt disputat sobretot al primer temps. Alternatives al marcador, dues parts molt diferenciades i 9 gols (alguns d'ells d'excel·lent factura) van configurar el millor partit del 2018 amb diferència. L'inici de la segona volta té l'afegit que els equips es coneixen d'un primer partit. En el cas que ens ocupa va correspondre amb el debut a la lliga i ho vam deixar relatat aquí: anada.

Per la natura i transcurs que va tenir aquest matx així per la situació a la taula ens trobavem amb un partit força incert o millor dit, que havia d'aclarir alguns dubtes. A més sent pràctics existia un objectiu molt clar que era millorar l'empat de l'anada. Si també li afegim que portava 3 jornades sense guanyar, més de mes i mig, i que estava seté a la taula podem dir que l'enfrontament tenia tots els ingredients per a ser crucial. Aquesta pressió extra sol sentar bé a aquest equip i així es va veure a mesura que passaven els minut de partit.

L'inici va ser d'autoritat per part local amb una primera rotació de tots els jugadors molt dominant tant espcialment com d'iniciativa en el joc. Sempre partint d'una pressió molt compacta i uniforme anaven encadenant recuperacions avançades i finalitzant tot el que podien. L'equip ha acceptat que no té gaire efectivitat i que necessita molts xuts per marcar i en lloc de tenir dubtes aquest fet va que siguin més fluides i naturals les finalitzacions i sobretot no rebre transicions. A més Prosperitat a l'anada va fer molt mal en aquest punt (3 gols) i estaven sobre avís. Tot i el bon inici al minut 12 es va produir una jugada que semblava un deja vú: Albert Victori era objecte de falta que no s'assenyalava i en la ràpida transició aconseguia avançar-se es visitants. Potser per jugar de local o pels avenços que ha fet en l'apartat mental l'equip però la reacció va ser l'oposada a la primera jornada. No es va descentrar l'equip i només dos minuts després Gerard Pijuan anotava de falta assajada un dels millors gols de la temporada per tot l'escaire. Els minuts següents van ser de domini aclaparador local i podía haver tornat a marcar però a vegades el porter i altres algun jugador frustraven el gol. El partit va anar pujant en intensitat i en una mala reacció Gerard va deixar anar la cama i l'àrbitre va assenyalar falta a la frontal de l'àrea. El capità rival no va desperdiciar el regal i va fer l'1-2. Aquesta ràbia va encendre l'equip de nou i en una jugada individual d'empenta i força Albert Victori va arribar a la seva cita setmanal amb el gol. Quedaven 4 minuts i l'entrenador rival va demanar temps mort i en una decisió que pot tenir moltes interpretacions va sortir amb porter jugador, va generar 3 situacions de perill i va veure que tenia possibilitat de fer mal amb aquesta alternativa. Entre alguna decisió discutible de l'àrbitre i converses entre jugadors dels dos equips es va arribar al descans amb més temperatura que la inicial.

En la segona part el Molins99 va sortir mentalitzat de la regla que ha complert aquest any: si encaixa només dos gols no perd i sovint sol guanyar. Tota regla té excepció i aquesta va ser la derrota 1-2 contra l'AECS però en el cas que ens ocupa va veure que sense dos regals seus (ben aprofitats pel rival clar) aniria per davant al marcador ja que el rival havia fet 3 xuts entre pals en el primer temps. Aquestes situacions fan que un es refermi en el que va fer i busqui erradicar concessions al rival. Es va reanudar el partit i al pla dominant que tenia va afegir el punt de desordre que tenen alguns dels jugadors de l'equip. Al minut 3 de la repressa Albert Pagés va lluitar una pilota dividida i quan la va controlar va començar per regatejar rivals al mig del camp, primer per conservar la pilota i després ja avançant, com si estigues fugint va superar altre jugador i quan va arribar al porter també el va deixar clavat per ficar quasi sense angle el gol que per fi situava als de blau per davant. Aquest gol va provocar de nou que el rival sortís de 5. Repetim que quedaven 22 minuts i només perdien d'un gol perè utilitzaven aquest arriscat recurs. Valorem que la dificultat en generar ocasions i la necessitat de parar el bon ritme dels locals va fer decidir al rival de sortir amb porter jugador. Per alegria dels locals Adrià Caparrós va llegir bé la idea del rival i en la primera jugada va tallar la pilota i va xutar per fer el 4-2. Aquest gol va deixar molt tocat al rival i un Molins que no parava de creixer aprofitant la dinàmica a favor va fer el 5-2 a través d'Albert Tubau que amb silenci pero sense parar segueix donant números a favor. Tot i els dos contratemps Prosperitat insistia amb el porter jugador i en una recuperació elevada Guille va assistir per a que Victor Esteban, per fi, tornès a fer un gol. En aquest punt els visitants es van desendollar mentalment del partit i els de blau, gaudint de tot el que es pot fer dins del 40x20 seguien sense baixar el ritme i fruit d'això va tancar el marcador Albert Victori després de l'assistència de David Fernández, més conegut com Tope, en una bona acció de pivot. Restaven encara 11 minuts i fins al final es van veure quartets i posicions dins de la pista no habituals. La cerca d'alternatives i variables ha de ser constant per tal d'aturar futures eventualitats. A més van poder sumar més minuts de competició jugadors que no solen tenir tantes opcions sense minvar el nivell a la pista in seguint molt endollada la banqueta. Aquest fet podría ser el millor resum de la situació mental i esportiva que té l'equip a dia d'avui.

Inici excel·lent de la segona volta que que deixa al Juvenil A cinquè a la mateixa distància del líder, 6 punts. De nou toca cap de setmana sense competició per les festes de Carnestoltes que hauria de ser aprofitat per recuperar jugadors tocats i seguir progressant de cara a qualsevol partit, ara sí per la compta enrere que existeix, de tot o res. Fins al diumenge 18 al camp de la Joventut Les Corts hi ha temps però si no s'edifica sobre ell no servirà de res aquest gran partit, potser el millor com a local pel desplegament i constància mostrada, en una visita que es preveu molt complexa.

Treball.

Van jugar Cano, Tubau, Pijuan, Pagès i Victori. També van sortir Guille, Blaya, Caparròs, Victor Esteban, Tope i David Naval.
AJ PLA 3-2 JUVENIL A

juvenilA pla

Segona derrota consecutiva del Juvenil A davant el cuer del grup que els situa sisens.

Farem servir les diferents acepcions de la paraula. Plans como superfícies amb poc relleu i plans com conjunt d'idees o estrategias predissenyades per aconseguir quelcom. En ambdues explicacions trobarem el juvenil A aquesta jornada que, com no podía ser d'altrer forma, va perdre davant d'un Pla molt seriòs amb un pla molt clar. 

Quan s’ha patit una ferida greu no tots els danys son visibles a simple vista. El més grans són mentals i ataquen directament a l’essència d’un mateix. No és només el dany patit sinó la idea de que aquest dany es pot tornar a patir en qualsevol altre moment resulta més incapacitant. Es busquen patrons, situacions similars i es desenvolupa una hipersensibilitat a qualsevol situació adversa. Dintre d’aquest grup de situacions o condicions adverses podem incloure absències de companys, petites condicions físiques, bones actuacions dels rivals o fins i tot l’horari del partit. I de forma molt súbtil, a partir d'aquí, no es finalitza amb la seguretat d'abans, s'afronten els duels individuals amb dubtes que el rival aprofita i fins i tot no es confia en donar passades que abans sortien de manera natural. Alienació total. No existeix vulnerabilitat més gran que la pròpia percepció d’aquesta circumstància.

Des de l’inici del partit es va veure una diferencia molt clara respecte a la majoria de partits previs. L’habitual pressió que sempre li donava rèdits no feia pessigolles al rival. Cap recuperació de perill sinó  el contrari: resultava una facilitat per a arribar a situacions de perill per part del Pla. Aquestes ocasions no sortien de treballades sortides de pressió ni grans combinacions. Amb un control orientat i una arrencada amb determinació aconseguien trencar línies. No ja la pròpia marca, tot el sistema defensiu fins plantar-se davant del porter, en aquesta part Ferran Llopart per la baixa de David Naval, amb una facilitat que trencava la confiança i la certesa en la tàctica pròpia. Poca tensió a la pista i nul·la agilitat a la banqueta per no variar aquesta situació. A mesura que passaven els minuts creixien els locals i els visitants tenien alguna situació que sempre finalitzaven per por a la transició rival.

Després del temps mort demanat a l’equador de la primera part va pujar l’agressivitat i amb aquesta alguna falta quan el rival superava. Fruit d’un va avançar-se El Pla amb una facilitat impròpia d’aquest juvenil. El jugador només havia d’empentar la pilota a porta buida a mig metre d’aquesta. El gol va activar una mica als molinencs i tot i que van poder encaixar algun gol més van gaudir d’alguna situació més. Bones intervencions de Ferran no ho possibilitaven. I en l’última que va tenir es va tranquil·litzar una mica i va definir mitjançant Guille un bona assistència de Victor Esteban. Aconseguia arriba al descans amb un empat que era un botí molt gran vist el transcurs de la primera part i les sensacions que desprenien tots dos equips.

Va sortir el Molins99 amb un altre to la segona part, va baixar la defensa a mitja pista per compactar-se i poder sortir amb espais i certament li va funcionar força bé. El Pla no tenia els espais del principi per generar superioritats amb conduccions i quasi no s’apropava a la porteria defensada per Cano. Va cometre l’errada de fer una cessió al porter que no es va aprofitar. De fet l’ocasió més clara va ser en un 2xP con molinenc que no es va poder materialitzar en un gol que hagués canviat molt la dinàmica del matx. Tampoc van tenir gaires més ocasions els de blau i en una pilota llarga del rival que va tractar de refusar un defensa que va quedar clara per l’1XP que no va fallar. Bona definició amb un porter venut. El 3-1 va ser diferent. Un xut de banda amb no gaire angle que toca el pal i entra. Tenint en compte que en aquestes situacions hi ha dos jugadors simulant una mitja tanca més el porter podem parlar de que es podia haver fet més. 

Des d’aquest punt i restant aproximadament 10 minuts es va apostar pel porter jugador. Va ser Marc Blaya l’encarregat, en absència d’Albert Victori, de portar a terme aquest rol. I en la primera jugada va tenir una ocasió molt clara que va xutar massa centrat al cos del porter rival. Les situacions de perill van anar minvant davant d’un rival ple de confiança i amb dos gols de matalàs fins a la jugada que va matar el partit. En una pilota dividida Ferran Carrasco va mesurar malament i va entrar amb molta contundència fent falta al jugador rival. Ja tenia una targeta i la segona era segura, però l’àrbitre ho va interpretar com joc brusc-greu i va treure-li targeta vermella directa que significarà sanció. El partit es va anar consumint aguantant la inferioritat sense encaixar ja que el rival no va finalitzar i quan es va tornar a jugar amb igualtat es va donar una altre jugada de 5 força accessible on David Fernández va fer el 2on gol. I final amb 3-2.  

La pròxima setmana partit contra el líder, el qual contra tot pronòstic va caure com a local aquesta jornada. Rectifiquem: a aquestes alçades no podem parlar de contra o a favor respecte els pronòstics. Cada partit ha esdevingut una història puntual i concreta que en la mesura que s’afronti així tindrà un final o altre. Sembla que queda molta lliga per competir però com el juvenil pensi això ja ha perdut el següent partit. La condició que mes afavoreix ensopegar es fixar la vista a més de 10 m en lloc de als 3 pròxims.

Des de que van encadenar tres victòries seguides es va perdre el contacte amb la competició. Potser la situació de cuers dels rivals, potser mandra, potser condició física, potser eines tàctiques o mentalització per part del cos tècnic. Potser, potser, potser. Massa potsers per un equip que sempre tenia clar on anava i ara sembla haver pedut la senyal GPS com si estigues en un túnel sense fi. 

Existeix el rumor que dins del vestidor es pregunten “A què venim?” abans de cada partit. Com no es situïn mental i animicament en aquesta premissa novaments des dels pròxims entrenaments potser hauran de preguntar-se “A qué veníem?” ja que cauran en la indefinició de la classificació. Però més important que on ets i/o on vas es saber qui ets i aquest punt comença a difuminar-se fins al punt que no es reconeixen en trets de sempre.

Molt intrigats per la com respondrà el grup.

Confiem(?)

Van jugar pel Molins99 Llopart, Blaya, Pagès, Pijuan i Ferran. També Victor Esteban, Guille, Cano i David Fernàndez. 
JUVENIL A 4-1 CE DMS

juvenilA dms

Victoria lógica del Juvenil A de nou com a local i que li fa pujar tres posicions a la classificació.

Després de la seva caiguda a la Copa tornava el juvenil a jugar lliga per aconseguir la segona victoria com a local en tota la temporada. Sembla extranya la frase en un equip que va quart al segu grup al desembre però així de cruda i reial és. El rival era el propici per tornar a aquesta senda: el DMS Sarrià que arribava com a nové del grup amb només la meitat dels punts disputats. Es notava cert aire de redenció en un grup ferit dos dies abans i va quedar palès des de l'inici. Va sortir el Molins99 amb moltes ganes a la pista i això va ser un petit perill que no va anar a més per la mala finalització del rival.

En atac precipitava la seva ofensiva enfront una defensa molt enfonsada i el que resultava pitjor: s'accelerava en la seva pressió deixant només dues línies defensives que possibilitaven molts duels de tot o res al rival al mig del camp. Els de vermell ahir podien correr i arribar a la línia de fons molinenca i això et fa sentir que el partit es igualat encara que hagis rebut més xuts que el rival. Com deien li costava als locals desxifrar la defensa aculada rival (fet que també va succeïr vs Sant Andreu de la Barca) pel funcionament independent i quasi autònom dels jugadors a pista. No es tant que fessin coses antiacadèmiques sinó que cadascun feia una casa diferent i que no es podien beneficiar entre elles. Quan es xutava no estava el refús carregat, quan es tenia espai a l'esquena no es corria, quan existia l'1x1 per finalitzar es volia seguir retajant. Aquest desordre en l'ofensiva repercutia en tota la transició i fase defensiva de tal forma que el rival va disposar de tres situacions al segon pal que no va saber materialitzar en gol. I com sol succeïr en aquestes dinàmiques el primer gol va arribar de la forma més simple: amb la defensa aculada, acomodament cap al centrer des de 12 m i fuetada d'Albert Victori per seguir amb la seva mitjana de 0'9 gols per partit, es a dir, marcar en tots menys en un. El gol va tranquilitzar als molinencs que només 3 minuts després i fent una bona pressió en sortida de banda amb porter aconseguia el segon mitjançant Albert Pagés. Amb la mateixa dinàmica exposada és va arribar al descans. La segona part va ser més moguda ja que el rival va veure que si volia i buscava podría tenir ocasions i donem fe que així va ser. Van apujar la línia defensiva i els de blau no van saber aprofitar tot l'espai a l'esquena que tenien negat en la primera part. Especialment preocupant veure com s'insistia en passades horitzontals sense cap intenció de progressar iq ue eren un degoteig de situacions de preperrill pel DMS. A més una baixada gran de l'intensittat i la concentració defensiva feien que fins i tot sortint des de la seva porteria aconseguissin arribar prop de la zona de Naval. Tal era la dinàmica que en una errada gruixida en forma de pèrdua amb una passada va aconseguir retallar distàncies al minut 7 de la repressa. El perill de l'empat inminent va activar als molinencs que en una falta, mitjançant estrategia fixada, van aconseguir el 3-1 als 3 minuts gràcies a Gerard Pijuan. Dissabte era el seu aniversari i es va fer un bon regal en forma de gol i dedicatòria a la seva incansable mare. La part dolenta d'aquest gole s que de nou es va iniciar una etapa d'aletargament progressiu de l'equip que tornava a ficar al partit a un rival que no tenia molt a fer. Aquestes situacions esmentades es van voler redreçar des de la part tècnica amb canvis en bloc dels jugadors en grups de 3 o tot el quartet, sense esgotar el temps mort sempre útil pel joc de 5, però ambun èxit efervescent. Molta activació al entrar però caiguda ràpida. Farien bé d'investigar aquesta situació els entrenadors perquè resultarà un problema gran si es manté durant la temporada. El partit va tenir un punt final positiu quan després d'altre transició en superioritat molinenca van combinar dos cops seguis Victori i Tubau, com si fessin un exercici de generositat extrema mútua, per ser el segon qui anotès el definitu 4-1 i aconseguís el seu tercer gol de la temporada. Registre no anecdòtic situant-se com a quart golejador de l'equip tot i no tenir gol segons les seves pròpies paraules.

En resum, segona victoria consecutiva que deixa clars i obscurs. L'equip treu resultats però té molta feina per fer com podria succeïr en qualsevol oficina. A més -i això es una impressió pròpia- dona cert aire de mandra amb tasques a fer com podria succeïr en qualsevol oficina. Els números i el calendari mostren que va quart i es troba a una victoria del líder però aquest humil cronista té la impressió que és més lluny en quant a constància durant els 50 minuts i en prestacions als dos primers. És l'equip menys golejat del grup i tot i ser la defensa una tasca colectiva, com totes a futbol sala, observem que aquest partit es va passar d'un balanç de xuts de 12-6 en la primera part a un 10-12 en la segona. Fet que no parla postiivament de la intensitat sostinguda i la constància necessaria que requereixen les grans fites. Naval i Cano estan aturant molt, massa, per mantenir aquesta mitjana inferior als dos gols per partit. No parlem sempre de número sino d'ocasions molt clares quasi regalades. Si no es surt de pressió com toca amb rivals inferiors no es podrà fer quan calgui contra superiors.

Setmana de pont. Esperem que les dues setmanes que queden a la tornada fins Nadal siguin d'una qualitat que possibilitin a tots anar al sopar d'empresa amb els deures ben fets a l'oficina. I amb un somrirure.

Res fet.

Van jugar pel CFS Molins 99 Cano, Blaya , Guille, Carrasco i Pijuan (1). També Victori(1), Pagès(1), Tubau(1), Caparròs i Victor Esteban.
CFS SANT JOAN DESPÍ 6-1 JUVENIL A

juvenilAcopa despi

Inici i final del camí del juvenil A a la Copa Catalunya amb una derrota contundent davant d’un rival d’una divisió inferior.

Després de la victòria per la mínima a la lliga el dissabte passat contra un antic rival –Penya Esplugues- es trobava el juvenil A amb un altre equip amb qui va compartir divisió l’any anterior, el Sant Joan Despí, en la primera ronda de Copa. L’històric entre tots dos equips era molt contundent a favor dels molinencs i aquest fet va estar present en tot el transcurs del partit. L’inici va ser el de dos equips que es coneixen, es respecten i competeixen amb les seves millors armes. Els locals amb una defensa a mitja pista amb intenció de pujar línies per robar i sortir a la contra amb espais, els visitants amb una pressió més elevada dins del camp rival. Amb pilota Sant Joan Despí tractant de sortir per banda sempre i el Molins99 fixant una referencia a dalt per netejar una banda i moure la pilota amb més espai. Però només iniciar-se el partit es va observar que existia una seguretat més gran en els de blau i que els de vermell tenien un respecte adherit a la seva memòria de la lliga anterior. En un desplegament de concentració, solidaritat i concreció en les seves accions els molinencs van fer els seus millors minuts de la temporada. Arribava amb més jugadors a l’àrea rival, replegava abans, guanyava pilotes dividides, superava en l’1x1, finalitzava sense donar lloc a contres, en estratègia acabava les jugades i el seu porter quasi estava inèdit.

Tot això es portava a terme perquè tots els jugadors estaven al 100% de capacitat i quan veien que baixaven una mica demanaven el canvi majoritàriament. Creiem que es causa i no conseqüència aquest fet. S’havien pogut mirar al mirall de nou i es trobaven més macos encara. Tenien la confiança tant plena que pensar en que res es torcés semblava impossible.

Estaven crescuts per la seva actuació i seguien volent més. Seguim. Quina va ser la part dolenta d’aquests minuts? Doncs que només es va aconseguir ficar un gol (un segon pal d’Adrià Caparrós després d’una gran acció de Ferran Carrasco) i que el rival estava viu com al minut zero. Era coneixedor que només necessitava una jugada per igualar tant desequilibrat matx fins al moment. I la va trobar. Primer va avisar amb un parell de recuperacions altes que van fer intervenir a Cano per primer cop i sobre el minut 17 va fer una jugada que va contra qualsevol principi defensiu a futbol sala. En situació de fase ofensiva va poder fer dues parets pel mig de la defensa rival i plantar-se en un 2xP que no van fallar. Aquest gol va esdevenir mirat amb perspectiva com un punyal a la femoral. Potser per no donar importància a l’errada l’equip molinenc va voler relativitzar el gol i treure’s ràpid l’arma clavada i llavors es va veure clarament que sagnava. Error vital ja que en futbol sala mostrar debilitat es pitjor que tenir-la i que ningú se n’adoni. Els de Sant Joan Despí van veure que si corrien les transicions amb passió i determinació aconseguirien finalitzar i sense perdre l’ordre defensiu s’hi van posar en aquesta empresa. Bon reflex d’això és el 2-1 que es produeix després d’un córner favorable al Molins99 i on pot transitar tota la pista sense rebre cap dificultat ni tan sols una falta encara que sigui acumulativa. Massa macos per tornar a embrutar-se. Acte seguit temps mort on l’Òscar va furgar en aquest forat quan va voler, estratègicament, relativitzar els dos gols encaixats per reubicar l’equip en el primer tram del partit sense deixar explícit que el partit es jugava ja en un terreny més mental que de joc asèptic. Ja sabeu la història del noi que es mira el reflex i es veu atractiu, sa, admirable durant tot l’any però quan arriba l’hivern dubta, en silenci, de tot això, fins no saber com tornar a aquell punt. I realment l’única diferencia es que a l’hivern ha d’encendre el llum que es troba sobre el mirall per obtenir la mateixa quantitat de llum i així el mateix reflex que té la resta de l’any. És una acció, no una condició. Lo succeït ahir no va ser un canvi morfològic ni de prestacions per se de l’equip sinó un punt d’inflexió per no seguir amb les petites accions associades i, el que es mes greu, mentir-se per tractar de que la veritat no creixès més amb la mentida més antiga: va que sortirà bé quan comença a anar malament. Un cop s’ha girat el vent tot surt a l’inrevés i només un minut després de tornar a la pista i restant 2 pel descans encaixava el 3-1 després d’altre conducció interior del rival que va poder finalitzar dins de l’àrea sol. Descans, tocava gesta de dos goles que no eren de tres per una pilota salvada per Albert Tubau al segon pal que era gol o gol.

L’inici de la segona part semblava similar al de la primera però tenia trampa. El pla del Sant Joan Despí estava reforçadíssim amb l’avantatge del rellotge i al Molins99 només li quedava esperar tenir encert per tornar a ficar dubtes a un rival que a l’inici no podia quasi moure’s per aquest aspecte. Es creaven ocasions però potser, no sabem del cert, ja s’havia instal·lat al cap dels jugadors el xip de que cada ocasió que no era gol era una ocasió menys que es tindria en lloc d’una situació que reforçava i apropava al gol. Com diem en aquesta segona part els locals van baixar una mica més la defensa, no tenien cap necessitat de deixar espais per buscar el gol i això restringia les zones de qualitat per finalitzar. Actuació molt seria en defensa que com sol succeir quan el rival necessitat de marcar no ho aconsegueix acaba fent que creixis en atac fins al punt d’aconseguir el 4-1 en una altra transició no correguda amb qualitat pels molinencs i finalitzant sense oposició al segon pal amb un Naval completament en inferioritat. En aquest punt el partit canvia per l’aposta amb joc de 5 dels blaus. Restaven 11 minuts i en futbol sala s’han vist de similars però ahir no era el dia. Es van generar tres ocasions ràpides que al no ser gol van donar temps a conèixer l’atac i reajustar la defensa local fins al punt de cada cop rebre menys perill. Els últims cincs minuts, en dos recuperacions amb molt d’espai, es van produir dues transicions més que van posar el resultat final. Merescut i encara que sembli contundent molt ajustat al desplegament, eficàcia i transcurs del partit de cada equip.

La Copa havia sigut per aquesta generació els dos anys anteriors com una línia de punts especial que arribava fins quasi la primavera amb bones tardes de futbol sala a La Sínia contra equips de superior categoria, però aquest any ha sigut l’altre cara de la moneda pel Juvenil A del Molins99: han sigut l’equip de divisió més elevada que tot i mostrar més estructura i fins i tot trams de molta superioritat acaba essent el convidat en la festa del local que amb humilitat, fe i molta passió aconsegueix tombar-lo. Certa justícia poètica sentiran els jugadors del Sant Joan Despí després del doble enfrontament amb derrota de l’any passat a segona.

I els jugadors del Molins99 que sentiran? Tractaran de buscar aspectes positius a perdre de 5 gols? Tot és possible, no tenim ni idea certament.

En el probable cas de silenci això no s’atura i demà torna de nou la lliga a La Sinia on no guanyen des de fa més d’un mes. Gran curiositat.

Per finalitzar una cosa que pot semblar que no té gaire a veure i es possible que no ho tingui: sabeu com li criden els australians als bumerangs que llancen i no tornen?

Pals, així els criden, pals.

Van jugar pel Molins99 Cano, Naval, Blaya ©, Guille, Pagès, Tubau, Victori, V.Esteban, Pijuan, Carrasco i Caparròs (1).
  • 1
  • 2